Terra i llengua

30/10/03 0:00
TW
0

U: Vos propòs una passejada. Veniu a Son Sardina. En bus, si podeu, o en tren; si no, deixau el cotxe al pàrquing de l'escola i continuau a peu pel camí de Passatemps fins a sa Garriga. A banda i banda del camí, camps d'ametlers, ovelles, un hort de tarongers, algun sembrat. El passeig, tant si es fa per primavera, quan la terra esclata de goig pertot arreu, com a la tardor, euforitzats per la llum cristal·lina que sorgeix després de la pluja, és una delícia. La llum que hi veis i l'aire que hi respirau no costen res, però són un plaer per als sentits dels que encara en tenen i lluiten per conservar-los enmig de tanta brutícia. Ara, ja ho sabeu, uns bàrbars hi volen fer passar una via de cintura, per aquest camí, a 40 metres de l'escola.

Dos: Agaf el bus. Per la megafonia anuncien totes les parades en castellà. A la feina, reb un fullet informatiu del SOIB escrit en castellà. Fins ara, les comunicacions del Govern eren o bé en català o bé en les dues llengües. Ara no. Ara, tot i predicar el bilingüisme, opten descaradament pel castellà. Telefon al director del SOIB. Em diu que no han tingut temps de traduir el fullet al català.

El més penòs és que aquestes agressions a la terra i a la llengua provenen de mallorquins. No estam ocupats per una potència estrangera que ens imposa per la força la seva llei. Som els mateixos mallorquins que, per cobdícia i estupidesa, ens apedregam la pròpia teulada. El que en aquestes altures hauríem de tenir clar, si volem sobreviure com a poble, és que la terra i la llengua són el nostre patrimoni, i no s'hi val a destruir-lo. La terra i la llengua ens han fet com som. Tots els mallorquins som els seus fills. I ser agraïts és de ben parits.

Antoni Mas Busquets. Palma.

També a Opinió

Miquel Ripoll

Robadora del meu cor…

+ Vist
+ Comentat