28/10/03 0:00
TW
0

Coincidint amb els inicis del Ramadà, la resistència iraquina va fer ahir una brutal demostració de força a Bagdad causant 42 morts i més de 200 ferits en diferents atemptats. La impotència de les forces nord-americanes és clamorosa. Els ocupants ja han tingut molts més morts a la postguerra que durant el conflicte, senyal inqüestionable que l'esperit de combat de molts iraquians es manté intacte. Cal demanar-se amb quins suports compten els lluitadors lleials a Saddam i els altres grups que s'han unit per fer la guerra santa a l'invasor. Cada cop és més evident que reben ajudes materials i alè moral molt important de l'exterior de la seva pàtria. Semblen ser nombroses les voluntats que s'han sumat perquè l'Iraq sigui la tomba de l'expansionisme militar nord-americà i de la seva voracitat per controlar al màxim el negoci del petroli.

Davant l'evidència, el president Bush ha d'admetre que no pot mantenir la situació durant gaires mesos més. Ha de deixar el problema en mans de les Nacions Unides amb honestedat i respecte al Dret Internacional. Això vol dir una autèntica pacificació que doni pas a eleccions lliures que tornin la sobirania al poble sobre les institucions i sobre l'única riquesa nacional: els pous petroliers. Si Bush, Blair i Aznar s'encaparroten a mantenir un control insostenible, l'Iraq es convertirà en un focus exportador de sang, patiment i odi que acabarà per debilitar l'economia i la seguretat mundials.