Miquel Payeras27/10/03 0:00
TW
0

Finalment hi haurà debat i votació sobre, en principi, estratègies divergents, en el congrés d'Els Verds de Mallorca, el pròxims dies 7 i 8 de novembre. Miquel Àngel Llauger presentarà una ponència i Jordi López una altra. Sorprèn, d'entrada, que se mantenguin diferències tan importants després del 25 de maig. És sorprenent perquè el lògic seria pensar que el desastrós resultat electoral hauria fet veure el que hi ha: que a l'hora de fer política els ecologistes l'han de fer (com tothom) en relació a la realitat tangible, que està definida pels resultats electorals i per les relacions entre partits. Això, que en principi sembla ociós dir-ho, no està gens clar que el sector representat per López ho assumesqui. De fet, pareix tot el contrari. Negació de la realitat, no extreure'n cap conclusió pràctica i més del mateix. Les diferències en l'estratègia que fa un any eren lògiques ara ja no ho són. Perquè després del 25 de maig això no és discutir sobre estratègies, sinó que són opcions excloents sobre quina naturalesa ha de tenir l'organització. Uns («model Llauger») volen un partit ancorat en la realitat, i actuar en conseqüència política. Els altres («model López») pareixen voler més una associació ideològica, i no un partit, per sobre de la realitat electoral i política existent. És molt significatiu que en la ponència que presentarà López, la primera referència que s'hi troba de les eleccions passades és el tercer punt, a la pàgina 5 (de 12 que en té el document) i només ocupa l'extensió d'un foli. Tot és un cant a Els Verds com a segell individual l'objectiu del qual ha de ser teixir «xarxes socials de resistència», com a oposició social a PP-UM, així com crear les «xarxes de transformació» que s'entenen com a iniciatives de vida alternatives a l'actual societat; o sigui molta ideologia i poca o gens de política. Pel contrari, la ponència de Llauger és sobretot pràctica, política: autocrítica dura, dades electorals indiscutibles que porten a l'anàlisi crua que els marges (estrets) entre els quals s'ha de fer política, després del 25 de maig, signifiquen enfortir des d'Els Verds la coalició amb EU (i per a les generals amb PSM), com a únic instrument que tenen a l'abast.

Després de llegir i comparar les dues ponències fa la sensació que Els Verds poden estar arribant al punt de no retorn. Un mateix partit no pot tenir aquestes diferències. Perquè no són divergències entre models del mateix partit o sobre estratègies a seguir. Són naturaleses d'organització que no tenen res que veure una amb l'altra. La de Llauger és la d'un partit. La de López la d'una associació cívica. Ja no és, com era l'any passat i abans, d'estratègies polítiques diferents que es posen a debat en un partit. Ara ja són naturaleses completament separades. Després del desastre electoral, el «model López» eleva Els Verds per sobre de la naturalesa partidista, obviant així la realitat electoral, mentre que el «model Llauger» aposta per ancorar definitivament en la realitat políticoelectoral Els Verds. O una cosa o l'altra. Les dues alhora és impossible.

És bastant perillosa la situació, per al futur de l'ecologisme polític a Balears. Si les ponències se posen a votació, tal com estan redactades, el resultat ha de ser necessàriament traumàtic, per poc que cada militant se cregui allò que està votant. Perquè els que perdin no estarien perdent una simple votació sobre què i com fer-ho, sinó que a la pràctica i automàticament estarien en una naturalesa orgànica contrària a la que ells pensen que ha de ser. La mínima coherència hauria de dur els perdedors a sortir-se'n. I no és només això. Els Verds tenen representants institucionals (a Palma i Consell-Parlament) Què faran? A quina naturalesa donaran el seu vot? Si opten per qualcuna estarà fet d'ells, si perden: estarien representant una naturalesa orgànica que ja no existeix; dimitirien, aleshores? Se mantendran al marge? Com se podrien mantenir al marge d'una votació que afecta la naturalesa d'allò que representen? I si guanyen, què estaran representant, si la votació ha trencat de fet el partit/organització?... Molt s'han complicat, Els Verds. S'han ficat en un embolic que no se veu com en podran sortir. O hi posen tots una mica de coneixement i eviten el xoc, o el resultat de la votació, sigui el que sigui, els durà a tots per igual molt a prop de no res.