Els «botiflers» (també anomenats botifarres) varen ser els partidaris de Felip V a la Guerra de Successió (1702-1715). Aquesta paraula ha perdurat en el temps i encara avui serveix per anomenar els traïdors a la llibertat i cultura del nostre país. Cal recordar que en aquesta guerra, i com no podia ser d'altra manera, els mallorquins ens declaràrem contraris al rei Borbó i partidaris de l'arxiduc Carles. Malauradament, l'any 1715 Mallorca va ser conquerida i aquest fet representà la fi de la nostra independència i l'abolició de les nostres institucions pels decrets de Nova Planta.
De llavors ençà, conviuen entre nosaltres molts de botiflers. Durant la passada legislatura, el PSOE es va esforçar molt a disfressar-se de PSIB; fins i tot hi va haver molta gent que es va creure que les nostres llibertats com a poble podien ser defensades amb el projecte del PSOE (perdó, amb el del PSIB) provocant un trasllat de vots molt important del PSM cap el PSOE.
Però quan el PSOE perd definitivament el Consolat de Mar el maig del 2003, ressorgeixen els botiflers de l'agrupació de Palma afirmant que la llengua no és senya d'identitat i que el partit ha d'abandonar les seves tesis nacionalistes. Quin discurs més enfora del que feien només fa un any! Són molts els que s'han estranyat d'aquest fet i també són molts els que avui tornarien a donar el seu suport al PSM després de descobrir que el PSIB és una mentida que no es creu ni el seu propi secretari general Francisco Antich.
Aquesta postura del PSOE a les Illes Balears no és nova d'ara. El nostre Estatut d'Autonomia (1983) és fruit dels «Acuerdos Autonómicos» que varen signar a Madrid l'any 1981 l'antiga UCD i el PSOE, els quals ens donen una autonomia de segona classe ja que consideren que no som una autèntica nacionalitat històrica, com ho puguin ser els catalans o els bascs. De llavors ençà, el PSOE ha estat el partit més contrari a augmentar l'autogovern, després d'haver abandonat la reivindicació de la via de l'article 151. Fins i tot quan el Sr. Fèlix Pons (un mallorquí pels qui no ho saben) va ser president del Congrés de Diputats, va impedir que el nostre Estatut d'Autonomia avançàs. I encara l'any 2001, en plena legislatura del Pacte de Progrés, quan el PSM proposa una reforma de l'Estatut el PSOE considera que no és oportú. Com es pot observar, som de les persones que veuen venir els «pessoeros» d'enfora i és difícil que em puguin enganyar amb els seus falsos discursos.
Diuen que els botiflers eren una gent amb moltes galtes. I jo afegiré que el que tenen els botiflers actuals és molts de nassos. Per comprovar-ho, demanau-ho a Don Miquel (l'actual batle de Binissalem) que per ser batlle (del PSOE, és clar), quan encara hi havia l'acord de govern amb el PSM, digué que eren un partit amb la intenció de desclassificar la segona fase del polígon industrial. Fins i tot hi ha hagut gent que ha anat en les seves passades llistes electorals, que ha renunciat al seu passat nacionalista afirmant que era la primera vegada que es presentaven a unes eleccions municipals, quan almanco havien anat dues vegades en llistes del PSM de Binissalem. Per ells, tot val per aconseguir el poder. No ens deixem enlluernar pels partits d'obediència estatal. Només els partits nacionalistes lluiten per la defensa de la nostra terra i la supervivència de la nostra identitat com a poble.
Joan Lladó i Guasp. Binissalem.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.