Amb música de Giancarlo Bigazzi

Sona la música de Giancarlo Bigazzi i amb el dit estirat sobre el paper del mapa de la Mediterrània es cerca un punt, una illa perduda on un dia hi desembarcà Gabriele Salvatores i la seva tropa d'actors i tècnics per tal de fer-hi un film que se'n fot de les guerres i de les fronteres, un cant a l'amistat enfortida amb el pas dels anys. I també un exemple d'integració on, entre el vi i la música, la gent es coneix i s'estima. Es colguen i fan l'amor. L'illa grega de Castellroig, o Megiste, està molt més lluny de Grècia que de Turquia. La costa d'Anatòlia queda a tocar de mà, just al final d'un horitzó amb massa intensitats de blaus, amb totes les transparències a l'aigua. El port turc de Kas, allà al front del port que bombardejaren els alemanys, sembla formar part d'un tot amb l'illa. Però no és així, cosa que queda clara quan les petites embarcacions que fan la travessia entre el continent i l'illa han de canviar la bandera a mitjan camí. O quan la gent grega, endiumenjada i festiva, va a la part turca a estirar les cames i a veure món. Perquè, tot i tenir aeroport, Castellroig és un redol de terra tan petit que quasi cabria dins la mà.