Joan Riera03/10/03 0:00
TW
0

Cal aplaudir la decisió del conseller d'Interior i secretari general del PP, José María Rodríguez, de parlar en català en la seva compareixença al Parlament. També és molt adient la resposta que donà Rodríguez a un diputat d'EU, que l'acusà, amb altres paraules, de fer amb la llengua de Ramon Llull el mateix que els nazis feren amb Gernika. El conseller va saber contestar amb senyoriu i recordà al diputat que la seva actitud era un insult per a tots els castellanoparlants que s'esforcen per parlar català. Molt bé, senyor Rodríguez, molt bé. La seva resposta és digna del millor Churchill. Una vegada, a Westminster, un parlamentari li digué vostè va gat al gran Winston, i ell, des de la seva altura moral i intel·lectual, contestà: «Jo puc anar ara mateix gat, però això s'espassa al cap d'unes hores; en canvi vostè és beneit, i aquesta tara incurable l'acompanyarà tota la vida».

No hi ha dubte que Rodríguez és un home de reflexos i que se sap defensar molt bé quan l'ataquen. Per això que no es comprèn l'actitud de l'actual secretari general del PP envers la llengua catalana. Tot i ser d'origen alacantí, du quasi més anys a Mallorca que el dic de l'Oest, i ha creat arrels i llavor aquí com pocs dels nouvinguts. Per què aquest pura raça polític s'ha negat quasi sempre a parlar català en actes institucionals? Per què ha intentat moviments estranys contra la llengua pròpia des de la Conselleria d'Interior? Un home de la seva lucidesa hauria d'entendre que si en comptes d'haver-se creat l'obtusa imatge del distant don José María, hagués après català acadèmic fa uns lustres i s'hagués convertit en en Pep Rodríguez, capaç d'expressar-se en la versió dialectacatalinera, planera i fraternal quan parlàs de tu a tu amb el poble, ara seria ell, i només ell, l'indiscutible batle de Palma per majoria absoluta.

Un número u de bon de veres ha de ser un conreador de la llengua pròpia, perquè així els ciutadans el seguiran. Com diria Churchill: «No hi ha pitjor error que tenir una mancança i no fer res per llevar-se-la de damunt». Rodríguez començà a rectificar en el Parlament. Val més tard que mai.