En positiu

Paraula que un s'arriba a cansar de donar merescuda branca a tot déu que alena i que, al judici del sotasignant, són més torts que un ganxo tant persones com entitats, no camina tot el dret que ho haurien de fer. Per això mateix avui matí quan m'he assegut davant el bloc de notes, llapis en rest, m'he dit: au, Biel, tresca motius per a escriure en positiu. És el que provaré de fer després d'aquest punt i seguit; si hi hem de ser a les dures, també a les madures. Dins el povilet pipí-can del municipal Parc de Torre d'en Pau, hi he descobert dues defecacions de ca (dues), per primera vegada en els cinc o sis anys de la seva, fins ara, inútil existència. També és veritat que, en els envoltants, tant els més pròxims com els llunyans, són incomptables les existències de tan olorós subproducte, dues merdes a son lloc les consider importants, cabdals, fonamentals. Tots els començaments són difícils però imprescindibles, si es vol arribar a alguna part. Si no dones la primera passa, mai podràs saber si pots arribar a Lluc a peu. I una altra observació: les dues defecacions són idèntiques, el que em fa deduir que són produïdes pel mateix animalet. Millor dit: animalot, a jutjar per la mida dels residus. De moment és un sol ca que ha après a comportar-se de manera cívica. O un sol propietari que ha ensenyat al seu amic a comportar-se així com toca. No és tan difícil, creis-me, els cans són molt aprenents i els agrada saber fer coses noves i que el seu amo els ho reconegui i recompensi, malgrat sols sia amb unes paraules més dolces del normal, una passadeta del palmell de la mà pels lloms, l'obsequi d'una galeta... També podria fer una recomanació al personal d'Emaya: si recolliu dues senalles de fems d'aquests encontorns i l'abocau al pipí-can, és quasi del tot segur que bona part dels cans de la contrada hi facin les seves feines dins. Per la meva experiència, sembla que es tracta d'un estimulant llenguatge caní infal·lible. I si així i tot el resultat no és satisfactori, almanco haureu netejat una bona part del camp minat. La meva més cordial enhorabona a ca i amo, aquests que ho fan bé. De res. A manar.