Yourcenar en vídeo

Hi ha en el mercat de la cultura catalana uns productes nous/vells dels quals val la pena donar notícia. Una productora d'audiovisuals ha distribuït, en VO i subtitulades en català, una sèrie d'entrevistes de Bernard Pivot per al seu mític programa Apostrophe, de la segona cadena de la televisió pública francesa. Marguerite Yourcenar, Simenon, Cohen són alguns dels entrevistats, i cada un d'ells serà objecte d'una edició monogràfica de Millennium, el programa que condueix Ramon Colom al canal 33 els dissabtes a la nit, amb fortuna no sempre esplèndida: pot passar, com dissabte, que una tertúlia o col·loqui amb la Yourcenar com a eix de la conversa, esdevengui una cosa d'una vulgaritat que ataca de nervis. Però, bé, el vídeo que es va emetre abans del petit desgavell té un valor extraordinari i potser hauríem d'avisar els quatre amics que se'l facin seu, perquè, ja dic, és un goig escoltar la veu de l'escriptora, llegir la malícia tendra en els seus ulls savis, aprendre tota una lliçó de discreció davant un embat -elegant, val a dir-ho- de Pivot perquè l'escriptora obrís ni que fos un finestró a la seva vida privada: inútilment: la seva vida privada no és una eina de lluita pública: ja havia dit ella que les elipsis de Proust havien ajudat més a la dignificació de la condició homosexual que no la literalitat de Gide. Per a servidor, que no havia sentit mai la veu de l'escriptora, l'entrevista (uns anys abans de la seva mort) va resultar emocionant, com la trobada amb un parent fabulós que ja vivia a Amèrica quan nasqueres i que ara es materialitza en la teva vida. Dues coses que m'impressionaren especialment: quan Pivot li pregunta si vostè, que és mig belga i mig francesa, viu als EUA, quina és la seva pàtria, ella, amb un somriure, confessa que en té dotzenes, de pàtries, que les seves pàtries són tots aquells llocs que han deixat empremta en la seva experiència, totes les cultures de les quals s'ha nodrit el seu esperit, tot allò que l'ha conformada com a persona. La lliçó és tan clara que és molt difícil que els patriotes intra-fronterers l'arribin a entendre mai. Segona: en un moment donat, assegura que no és rellevant que una cosa l'hagi dita ella o algú altre, perquè l'important és que s'hagi dita. «Jo no faig distinció entre vostè i jo», declara a Bernard Pivot. És clar, el problema rau a saber quines, de les coses que deim tots cada dia, és important que s'hagin dites fins al punt que Yourcenar se sentís convidada a reiterar la seva generosa reflexió, la seva oferta de compartir unes simples paraules. No ens facem gaire il·lusions: no és accessori que qui fa parlar Adrià sigui Marguerite Yourcenar i no vostè ni servidor. El vídeo és un joiell ben apropiat per servar una veu que ens remet de manera molt intel·ligent a una de les obres més interessants de la literatura francesa del segle XX.