Schoenberg a Palma

Quan ens enfrontam a una nova experiència estètica cal fer-ho amb l'esperit ben atent, i desallotjant tot allò après de la nostra intel·ligència, deixar que aquella faci empremta a la nostra ànima. Aquestes paraules resumeixen bàsicament uns dels principals postulats del moviment expressionista, que sorgí en el si de la Viena de principis del segle XX. I així de predispost devia estar l'esperit del públic que va assistir al concert celebrat a l'auditori de la Caixa el passat 10 de setembre, ja que esdevingué un èxit rotund. El programa presentat era -desgraciadament- del més poc usual; El pianista solista -Marc Torres- va encetar la vetllada amb l'Op. 118 de Brams , obra que per les seves pròpies característiques -d'una gran càrrega emocional i llarga durada- hagués pogut ser el plat fort de la nit. El públic va saber reconèixer l'arriscada i pedagògica aposta i respongué amb una càlida resposta cap a l'intèrpret. La següent proposta de Marc va ser presentar l'Opus 11 de Schoenberg, i si la meva jove memòria no em traeix, era la primera vegada que s'oferia al públic mallorquí l'esmentada obra. La atonalitat d'aquestes peces no va resultar cap inconvenient per la bona acceptació en general dels assistents; fantàstica, per cert, va ser l'expressiva consecució del segon moviment. De manera anecdòtica varen sonar «les tres peces curtes per a piano» d'Adorno, una mena d'aforismes musicals, on el públic ja va renunciar definitivament al conegut i a la tradició i es va rendir a l'habilitat del jove pianista. Però encara faltava el plat fort de la nit, l'Opus 15 de Schoenberg Gedichte aus das Buch der hängenden Gärten. Aquesta obra per a piano i veu que podríem considerar com una autèntica obra de l'art expressionista va tenir una magnífica interpretació a càrrec de la mezzosoprano Iolanda Riera, acompanyada al piano per Marc Torres. La dificultat del material que conforma l'obra i la densitat expressiva que comporta varen ser degudament captades pels dos intèrprets, que denotaren una bona compenetració. Com a esplèndid anomenaria jo el recitat del tercer poema Als neuling trat ich ein in dein Gehege. La llarga ovació oferida pel públic va resultar ser el més merescut premi per l'esforç i la dedicació que ens oferiren aquests dos joves músics mallorquins. Serveixin aquestes línies -que haurien d'estar escrites per un professional- per donar un poc de ressò informatiu de l'excel·lent concert de què vàrem poder gaudir i per demanar un poc més de frescura en un repertori, el de la música clàssica, força esgotat. Gràcies Marc i Iolanda.