TW
0

Si el Govern balear no posa les mesures pertinents, el preu de l'habitatge a les Balears es pot convertir en una autèntica alarma social, sobretot per als joves. Només Madrid és més car que l'Arxipèlag, amb la diferència que viure a una illa incrementa els problemes i fa impossible el desplaçament a una província veïna, com passa a Madrid amb Toledo i Guadalajara.

Si a les Balaers continuen les pujades de preus, molts de joves tindran cada cop més difícil la possibilitat de poder crear una família. I no només això: corren el risc de quedar fora d'un mercat tan obert als inversors de fora com complex i exident per als illencs de socarrel. La solució passa indefectiblement per una política intel·ligent d'habitatges socials que serveixi no només per afavorir l'accés a la primera propietat sinó també perquè forci les empreses privades a no inflar els preus de manera excessiva a les zones no residencials.

Un preu de l'habitatge massa car acaba per distorsionar el conjunt del mercat i per canviar els hàbits socials. Els que dediquen bona part del seu sou a pagar la hipoteca del pis perden capacitat de consum. Per contra, un habitatge accessible crea optimisme social, il·lusió per tenir fills i escometre altres objectius vitals i assenta els fonaments per a l'articulació d'un poble. El Govern Matas té un gran repte amb l'habitatge social i a saber conduir el mercat d'acord amb les necessitats de la població autòctona.