Sí, alguns homes són iguals que alguns altres

TW
0

El teu amic Bernat li ha fet un cedé a na Bel. Ho ha fet amb amor, triant amb molta cura les cançons. Volia fer un autoretrat a través de música dotze peces recopilades en trenta i pocs anys -el ritme s'ha accelerat des que s'ha connectat l'ordinador a una línia ràpida i davalla com un possés records dels vuitanta que mai no va tenir ni tan sols en casset; ni tan sols li agradava, determinada patxanga que ara guarda en una carpeta del pecé amb el nom de «festassa»-. Li ha fet una portada sòbria, de color negre i amb lletres blanques. Al teu amic Bernat sempre li ha anat bé, per lligar, regalar recopilacions d'aquest tipus. Es pensa que és original, i no sap que els teus amics Joan, Pau i Ignasi, i n'Aina i na Cecília, tota la vida havien gravat cassets, per lligar. El mestre és en Lluís, que, veient que sempre acabava triant els mateixos talls dels mateixos vinils, va fer una cinta màster que després ha anat copiant, de vegades a ritme de dues per setmana, per regalar a totes les dones que han sortit de matinada del seu apartament del passeig marítim, però això no li agradarà, en Lluís, llegir-ho en un diari, així que no donarem més detalls. Dèiem que el teu amic Bernat li ha regalat avui vespre un cedé a na Bel, amb una portada sòbria i dotze cançons de tot tipus. Ella no li ha confessat que ja en té quatre o cinc, de recopilacions «especials», regalades per quatre o cinc bergants amb qui un dia o l'altre es va besar i va mig colgar-se. Simplement, ha fet cara de sorpresa -«que original», li ha dit-, l'ha guardat a la bossa i ha canviat de tema. Han sopat a la fresca, comentant la pedregada, dient ella que aviat podrà menjar llampuga amb pebres -un comentari al qual ell ha trobat sentit lúbric- i ell explicant anècdotes sobre els moixos i els trons -ella no suporta que un home parli dels seus animalons. Ell ha pagat el sopar i l'ha acompanyada a casa, l'ha acomiadada davant del portal i ha esperat a veure-la entrar a l'ascensor. En posar primera encara no sabia que demà ella no contestarà el telèfon.

Ella ha arribat a ca seva, amb una sensació estranya. El teu amic Bernat és un bon jan, una mica pesat quan s'hi posa -na Teresa diu que és un bavós, de fet-. A na Bel, però, li agrada molt com migtartamudeja quan vol xerrar de coses serioses; li agrada prendre-li el pèl quan ell està a punt de declarar-se. De fet, no li ha deixat, encara. I això que ell ha estat a punt, en donar-li el cedé. El cedé! Na Bel l'ha tret de la bossa, l'ha posat en el reproductor i s'ha ençatat una cervesa de la gelera. I sona que sona. A la tercera cançó li ha vingut una sensació estranya. A la setena, s'ha aixecat a culejar la caixa on guarda els cassets que els seus ex li han anat gravant, i ha trobat el que cercava. És la cinta que li va regalar en Tomeu, un sàtir impresentable i cocaïnòman. Té, fil per randa, les mateixes peces que avui li ha regalat el teu amic Bernat, planxades en un cedé de portada sòbria. Per això, na Bel ha decidit que no tornarà a despenjar-li el telèfon, pel que pugui passar.