El nomenat

Mariano Rajoy és el candidat del Partit Popular a la presidència del Govern per a les eleccions de l'any que ve. Segons José María Aznar, que l'ha triat, és el candidat que necessita el partit, que necessita ell i que necessita Espanya. Però què és el que fa a Rajoy el més indicat en tots aquests casos? Què combina ell que no combini Rato, per exemple, o Gallardón? És el candidat per al PP, se suposa, perquè és un dels ministres més conservadors i experimentats dels darrers anys, el qual s'espera sigui capaç de continuar amb la política que ha donat a Aznar la majoria de vots en dues eleccions generals. Aznar deu pensar que té el que es requereix per mantenir el PP unit: una habilitat per equilibrar tensions entre comunitats autònomes i els personatges més exòtics que pugen dins el partit. Té totes les qualitats anodines d'Aznar, la qual cosa el fa, comparat amb Rato i els altres, el més capacitat per dur una línia continuïsta. La manca de caràcter de Rajoy servirà en allò que ha servit la manca de caràcter d'Aznar. Rajoy és també el candidat que ha de menester Aznar sobretot perquè és una persona amb tan poc perfil propi, amb tan poques ganes de protagonisme, que acceptarà sense protesta que Aznar continuï fent un paper important dins el partit, marcant la línia del seu successor i controlant els ministres, molts dels quals seran els mateixos dels anys Aznar. Rajoy és l'únic amb molta experiència ministerial que no es previsible que es reboti quan Aznar faci sentir la seva veu des de la darrere fila de la cambra per dir la seva. Rajoy, dins la visió d'Espanya del PP, és a més el candidat que ha de menester Espanya: garantitza que Galícia continuarà en mans dels conservadors. Amb Rajoy poden limitar el creixement del nacionalisme gallec i oferir un altre model de relació amb la 'perifèria'. El que queda per veure és si el PSOE i els partits nacionalistes sabran oferir candidats amb més carisma, més projectes originals i més empenta que don Mariano. Això no és impensable, però tots hauran de pensar molt bé com s'ho fan per diferenciar-se d'aquesta imatge de partit amorf i raonable que vol projectar el PP.