Entre els vius i els morts

Els terrats són solars edificats on hi ha qui hi ha trobat el seu lloc. Els ascensors no hi arriben, tampoc les comoditats dels pisos de sostres alts i portes de fusta. Cada matí, quan el sol encara no cou l'epidermis de la ciutat, els habitants d'aquests territoris, paral·lels i enlairats, surten a l'exterior a penjar la tovallola que quedarà eixuta en un moment. De passada s'enduen la roba interior que ha estat estesa tota la nit.

Enfront de Bab El Nasr es troba una zona d'edificacions baixes, talment una barriada d'una ciutat mitjana on tothom es coneix i, si es posa un poc d'atenció, se sent el respirar de la gent que hi viu. A qualsevol indret també hi ha roba estesa, gent que seu al portal. Vida quotidiana i normal dins un entorn de quietuds. Només hi ha un detall que sorprendrà a qui hi arribi per primera vegada: el lloc no és una urbanització per a gent de baix poder adquisitiu, en realitat és un cementiri. Hi conviuen els vius i els morts, les tombes i els catres on, és de suposar, entre els vius sovint hi deu haver un altercat de sexe i passió. Almenys de sexe. Les tasses de te, la menta, el raïm ple de pols, la roba penjada, el ribell de plàstic vermell... Tot això fa part del mosaic de la vida dins el cementiri. Dins una tomba modesta però ben mantinguda, hi reposen les restes de Johann Ludwing Burckhardt (Ibrahim Abd Allah), l'explorador suís descobridor de la Petra nabatea (1812) i dels temples del faraó Ramsès II a Abu Simbel (1813). Entre els vius i els morts, a la vora de Bab el Nasr.