A l'estaqueta

Dins el batibull que hi ha a l'aeroport barcelonès, una hora i deu minuts abans de la partida del vostre avió cap a Palma, tot just havent arribat del segon trajecte, anau a un taulell de «Spanair», la companyia mallorquina (com el seu nom no ho indica), a treure la carta d'embarcament que us ha de permetre, finalment, tornar a Hotel·làndia Major. I vet aquí la sorpresa: amb un to de disculpa que no amaga la vergonya que la circumstància li causa, la persona que us atén al taulell us diu que hi ha un problema, que no teniu el seient reservat (¿i que no vénc aquí a posta, perquè me'l reserveu?, li deis) i que aneu a un altre taulell que allà us el resoldran, aquest problema. Molt bé, anau al tal altre taulell i hi trobau altres persones que també han tengut el mateix problema, i que els l'estan resolent o esperen perquè així sigui. Doncs bé, ¿sabeu quin és el problema que «hi ha»? Que la companyia aèria, molt atenta amb els seus clients, ha donat la vostra plaça a una altra persona...; amb una paraula, que ha venut més places de les que tenia disponibles i ara a qualcú li toca quedar-se sense viatjar, i com que altres han arribat primer, són aquests els qui se'n van; i com que vós heu arribat més tard (baldament que fos dins el termini normalment previst), doncs us foteu i us quedau a fer hores per l'aeroport, fins que trobem un vol on ficar-vos, sigui avui sigui demà. De res no serveixen els arguments que fa un mes que teniu el bitllet tancat, o que duis set hores de viatge i voleu arribar a ca vostra, o que, simplement, voleu el servei pel qual heu pagat. El màxim que en traureu serà una disculpa verbal de les persones que us han atès (que no en tenen gens de culpa), un val per dinar dins l'aeroport i un «talonari de compensació» que de cap manera compensa la indignació que us ha agafat en saber que, novament, l'interès de les grans companyies, dels grans empresaris, està per damunt dels drets dels simples clients, en aquest cas dels passatgers.

La qüestió, però, no és solament si interessos dels uns i drets dels altres. La qüestió és també que els qui vivim a Hotel·làndia som contínuament castigats per aquestes condicions abusives dels transportitstes dels quals depenem per sortir de l'illa i entrar-hi. Ningú no té en compte que nosaltres, sent teòricament ciutadans amb els mateixos drets que tots els altres, no podem triar d'anar en tren o en cotxe més enllà del reduït perímetre insular, sinó que forçosament hem de sortir o en vaixell o en avió, i el que per a uns altres pot ser un capritx (igualment respectable, tanmateix), per a nosaltres és una necessitat.

El Govern balear, tan preocupat pel benestar dels empresaris i per l'economia particular dels turistes (gràcies a l'euro diari de rebaixa ara ja no farà falta que es reparteixin una ensalada entre quatre; només se l'hauran de repartir entre tres), podria demostrar que també es preocupa pels simples i castigats ciutadans (fins i tot pels qui no han votat el PP) procurant de qui en sigui competent que s'elimini això de l'anomenat «overbooking», o que almanco, si és possible, no afecti els qui vivim, per bé o per mal, a les Illes, que tenim dret a sortir de ca nostra o a tornar-hi quan vulguem, sense que hàgim de supeditar aquest dret al mesquí interès materialista de cap companyia de transport, sigui mallorquina o sigui de fora.

Mentre esperam el resultat d'aquesta gestió, que estic segur que el Govern farà amb diligència, plantegem-nos si volem que «Spanair» ens deixi a l'estaqueta. Si decidim que no, doncs ja sabem amb qui no hem de volar...