Cultura rendible

Alguns dels activistes culturals més coneguts de París aquests dies han estat defensant el que un podria pensar que no els afecta gaire, tot i que és l'estiu i qui més qui manco cerca amples. Des de les pàgines de diaris nacionals francesos com Le Monde demanen que es faci quelcom per salvar la identitat cultural alemanya. Per una vegada no protesten que seràn aniquil·lats per una cultura invasora que converteix tot el que és formós en un simple negoci. Si no que avisen de l'apocal·lipsi cultural que es prepara a ca'l veïnat. Lamenten el que consideren la pèrdua de nivell en les activitats culturals alemanyes. Diuen que els alemanys perden el pols. Temen que la pèrdua del contrapès alemany deixarà sense gaire sentit i sense contrast ni suport moltes manifestacions essencials de França. Consideren que els alemanys i ells mateixos, els francesos, han estat les dues cares de la moneda cultural europea durant segles, amb independència total del que passa al redol anglosaxó, i que la supervivència d'una identitat depèn de la de l'altra. Més important, creuen que la qualitat de la creació cultural alemanya, la qualitat del debat intel·lectual, filosòfic que es manté a Alemanya és reflectit llavors en el que són capaços de fer els francesos. Aquesta crida dels autoanomenats guardians de la francitat, que d'entrada sembla anar dirigida als seus homònims alemanys, en realitat és un manifest polític a favor de la subvenció de la cultura. Les activitats culturals a Alemanya des de fa anys reben subvencions generoses de les autoritats regionals i municipals. Cada ciutat de tamany mig té museu i teatre, la música rep molts de doblers. Però tot això està a punt de canviar. L'ambient que ha creat la reforma laboral i fiscal del govern central dels darrers mesos i la necessitat d'acabar amb els dèficits, ha contagiat molts departaments culturals del virus reformador. Com la que porta la nova ministra de cultura d'Hamburg, Dana Horakova, que no vol cap activitat cultural que no sigui rendible. El seu gran projecte per a la ciutat s'anomena 'Aquadome' una sala d'espectacles combinat amb un aquari. La capital cultural d'Alemanya de l'Est, Dresden, ha fet pujar els preus de tot el que gestiona, amb el resultat que cada vegada més només hi van turistes als actes culturals. París ho veu com un altre assalt a la identitat europea.