El català, llengua pròpia i oficial d'aquesta terra, és una llengua que serveix per comunicar-se com qualsevol altra llengua del món. El català és apte per ser parlat, per ser escoltat i entès, per ser llegit i per ser escrit. Tots els ciutadans dels Països Catalans podem ser emissors i/o receptors que a través del canal oral o escrit, som capaços de codificar o descodificar missatges, utilitzant el codi que ens ofereix la llengua catalana, i si no hi ha massa renous, ens podem entendre i comunicar-nos sense imposicions.
El castellà, llengua pròpia i oficial de Castella, és una llengua que serveix per comunicar-se com qualsevol altra llengua del món. El castellà és apte per ser parlat, per ser escoltat i entès, per ser llegit i per ser escrit. Tots els ciutadans dels Països Castellans poden ser emissors i/o receptors que a través del canal oral o escrit, són capaços de codificar o descodificar missatges, utilitzant el codi que els ofereix la llengua castellana, i si no hi ha massa renous, es poden entendre i comunicar-se sense imposicions.
Ara que segueixen arribant molts immigrants que parlen diferents llengües als Països Castellans, ja n'hi ha que aspiren a ocupar algun lloc dins l'administració. A cap conseller de la Funció Pública o d'Interior de cap de les comunitats autònomes de llengua pròpia castellana no se li ha ocorregut que s'havia d'abaixar el nivell de coneixements de castellà per accedir al funcionariat. Els funcionaris dels Països Castellans han de ser capaços de saber parlar en castellà, han d'entendre les persones que els parlin en castellà, han de saber llegir en castellà i han de saber escriure, és a dir, comunicar-se més o manco correctament en aquella llengua. Això no suposa cap imposició, és un fet totalment assumit i natural.
Fa molts d'anys que arriben i segueixen arribant immigrants a les Illes i n'hi ha que aspiren a ocupar algun lloc dins l'Administració. A cap conseller de la Funció Pública o d'Interior no se li hauria d'haver ocorregut mai que s'hagués d'abaixar el nivell de coneixements de català per accedir al funcionariat. Els funcionaris dels Països Catalans haurien de ser capaços de saber parlar en català, haurien de saber entendre les persones que els parlin en català, haurien de saber llegir en català, i haurien de saber escriure en català, és a dir, comunicar-se més o manco correctament en aquesta llengua. Això no hauria de suposar cap imposició perquè hauria de ser un fet totalment assumit i natural. Doncs, sí, al conseller Sr. Rodríguez se li ha ocorregut fer aquesta rebaixa, perquè diu que estima molt el català, llengua de comunicació, però sense imposicions. Segurament el conseller explicarà que aquí la situació canvia perquè també és oficial la llengua castellana, que ho és a tot l'Estat espanyol. D'acord. Però el conseller alerta que ningú no es passi en posar una llengua per damunt de l'altra, especialment si pensa que això passa amb la catalana, perquè aquí ha de predominar el bilingüisme. D'acord. Això què vol dir? Que per seleccionar els funcionaris d'aquesta Comunitat, s'han de fer les proves pertinents i s'han de dominar les dues llengües, és a dir, se les ha de saber parlar, entendre, llegir i escriure. Que es faci la prova que els doni la gana, que es comprovi si el funcionari és capaç d'usar les quatre habilitats en les dues llengües i si és així, que aprovi. Ni el nivell C de català és una garantia total que això passi. Que s'ha d'anar a poc a poc, que aquí no s'ensenyava a les escoles, que la gent que ve no ho sap, etc., etc. Fa 28 anys que el dictador, repressor de la llengua catalana, és mort. Fa 25 anys que hi ha una Constitució que diu que s'ha de preservar i protegir «las otras lenguas», entre les quals hi ha la catalana, se suposa. Fa 24 anys que s'ensenya el català a l'escola. Fa 22 anys que s'ensenya català a adults als barris. Fa 17 anys que tenim Llei de Normalització Lingüística que mana avançar en el català a l'Administració, no retrocedir com vol fer el Sr. Rodríguez.
El Sr. Rodríguez no ha nascut en aquesta terra, però des del dia que va arribar ha estat ben acollit com és costum dels illencs i ha ocupat i ocupa càrrecs polítics de molta responsabilitat. Quan va néixer a Daia Nova (Alacant), feia més de 700 anys que aquí i allà existia la llengua catalana. Que no ens vulgui fer combregar amb rodes de molí. Que no ens vulgui prendre el pèl amb les imposicions. Que no vulgui vendre aquesta terra per un plat de vots electorals. Que no vulgui passar a la Història en majúscules com una persona que va ajudar a enterrar la llengua catalana i la seva cultura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.