Una manera incòmoda de ser espanyols

Poques situacions com l'actual conviden els mallorquins a qüestionar la manera de ser espanyols a què se'ns condemna des de Madrid. El festival de mostres de suport i de promeses milionàries que aquests dies ha oferit el Govern central al Govern provincial de Matas constitueix tota una demostració d'exhibicionisme del poder i d'obscenitat política. La darrera mostra ens l'ha oferida Zaplana, que garanteix que l'Executiu de l'Estat «se bolcará» a les Illes Balears per impulsar-hi, se suposa, el seu model de creixement. Allò que més estranya i més humiliant resulta, alhora, és que aquest suport a Matas sigui tan grollerament explícit. Ens humilia que ara se'ns consideri dignes de grans beneficis i privilegis, mentre que se'ns ha tengut castigats amb el major rigor durant els anys del Govern de progrés. Això posa en evidència el fet que el Partit Popular, malgrat totes les seves proclames de nacionalisme exacerbat, no té sentit de l'Estat, si no és per actuar-hi com a amo i senyor, premiant comunitats amb governs afins i castigant-ne d'altres que tenen governs progressistes. Aznar és el cap del Partit Popular molt més que no el president del Govern espanyol, és més sectari que institucional, i per això castigà tots els illencs quan el seu partit no pogué governar, i ara deixa caure un diluvi de promeses perquè aprenguem a no tornar a cometre l'error de no votar els seus. No hi ha pràctica política més semblant al caciquisme que la d'Aznar, sobretot perquè, en la proclamació de les bondats de la nova etapa, hi ha implícita la humiliació dels súbdits, als quals es poden donar o prendre les coses perquè el poder del qual depenen és exercit segons el caprici de qui el detenta. D'una manera molt clara se'ns diu que l'Estat atendrà els nostres problemes i considerarà les nostres necessitats en funció dels governants autonòmics que triem. L'Estat, per tant, d'alguna manera apareixeria com a segrestat per un partit, tota vegada que n'administra els recursos segons els seus interessos estrictament partidistes. Si ser espanyol implica un tractament just per part del Govern de l'Estat, de l'actual rosari de promeses s'infereix que el PP defineix l'espanyolitat de les comunitats en funció del color polític dels governs autonòmics. Des de l'adveniment de la democràcia, no hi havia hagut mai tants de ciutadans sentint-se incòmodes en aquesta manera d'haver de ser espanyols.