Aquest és el títol d'un llibre d'aquests de El Barco de Vapor on t'hi pots submergir. Anava sobre dues illes veïnes, en que una d'elles es quedava fora aigua, i amb un to totalment imaginatiu t'expressava l'extrem a què podia arribar TOT un poble en tal situació. Perquè un bon dia... hi va deixar de ploure. Jas!
Imaginam ara, què faríem a Mallorca en arribar el moment que els nostres aqüífers ja no bastassin? Moltes petites alarmes juntes indiquen que, si anam com fins ara, hi podríem arribar.
Ha estat arribar el diumenge vespre, després de passar tot el dia en remull -amb aquesta calorada, que és de bona l'aigua!-, obrir eBalears que he trobat a la persiana, i veure tal PPuta drama!! Quan només fa 56 dies que han entrat al Govern, ens presenten un Pla d'Inversions de 347 milions d'euros (una ridiculesa, 57.736 Milions de pts., només Palma-Manacor, 19.966 Mpta.) destinats tots a autopistes. Tranquils, que d'aquí a 4 anys tot això està fet. Però com pot ser? I qui ho ha dit que hem de menester totes aquestes autopistes? I en tan poc temps? Abans de començar a asfaltar, pensem: 1. wn les conseqüències que tendrà fer circular tants cotxes a tanta velocitat; 2. quines són les nostres necessitats de moure'ns, 3. quins impactes generaran les autopistes en la nostra societat (totes les finques que s'expropien, els polígons i grans superfícies que es crearan, la construcció en els pobles...), 4. i què justifica haver de crear una via totalment nova, desaprofitant les ja existents. Després en començarem a xerrar de en quina Mallorca volem invertir els diners de tots.
Què té això del cotxe, que domina (cada-dia-cada-dia) la nostra manera de moure'ns?, i reconeixeu que sempre hi ha més creus que gustets!, ens dóna: accidents, pàrquings de pagament, avaries, cops, venga a posar benzina!, fum, controls, multes,... de veres ha de passar per aquí l'única solució? Posar més autopistes perquè de cada pic hi hagi més cotxes que envaeixin la nostra illa? Ens mourem sempre igual, sempre en cotxe?
Ara el tren ja arriba a Manacor, almanco ens hem tornat a situar a principis de segle passat, en kms. de via de tren. Per la gran il·lusió amb què es va viure, esperem que tots ho puguem disfrutar.
Caterina Amengual. Inca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.