En defensa del tren

El Govern del Pacte aconseguí engegar la línea de Manacor poc abans de les eleccions del 25 de maig i després de superar innumerables problemes de gestió, de finançament i de traçat. Possiblement la inauguració de la línia no s'ajustava amb la posada a punt del servei, perquè des de llavors ha patit retards i cancel·lacions. Aquests problemes feren que la nova consellera de Transports, Mabel Cabrer, realitzàs unes declaracions contundents, que són les que han provocat l'alarma. Cabrer anuncià que es reduiran freqüències per adequar-les a les possibilitats reals del servei, i afegí que són necessaris 42 milions d'euros per millorar la línia i els passos a nivell. En poques paraules: que queda la meitat de la feina per fer.

El tren es perfila com el principal mitjà de transport públic perquè és còmode i el seu cost ambiental és mínim. Així ho entén també el Govern del PP, que s'ha compromès a prolongar aquesta legislatura la línia de Palma-sa Pobla fins Alcúdia. Només que sigui a partir d'aquest plantejament, és inimaginable pensar que es tornarà deixar morir la línia a Manacor. Ha costat molta pena, molts doblers (i no de l'Estat, precisament) i 25 anys que el tren torni al Llevant. Veïns des de Petra a Artà duen mobilitzant-se des del 1998 per aquest servei. Tot plegat, obliga al nou Govern a implicar-se, i a la societat civil a exigir-ne el millor funcionament possible.

I, en aquest sentit, són de lloar iniciatives com les de la Plataforma perquè impliquen la societat civil en la defensa d'allò que és seu. I és que el tren ho és de les persones, quan les multimilionàries autopistes ho són només de les motocicletes, els cotxes, els autocars i algunes màquines més.