La capacitat de decebre

Em sent decebut, que és un dels estats anímics més negatius que pot travessar la persona. Em deceben els que ens governen i els que pretenen governar-nos sense passar per les urnes. Em deceben molts coses. La cara de codonyat dels que acaben d'obtenir càrrec, i les corregudes dels que pretenen arreplegar un dels darrers despatxos encara no assignats. Fa massa setmanes que dura aquesta comèdia. «Escolta -m'escometen pel carrer- saps qui han anomenat...?» I tant si ho sé com si no ho sé o no m'interessa saber-ho, m'ho diuen. I em sent un cop més decebut, perquè la classe política, des del segon escaló de dalt per avall, cada vegada és més ranxo de caserna. Però, sobretot, em decep la manca de sensibilitat cívica d'una part de la classe dominant, política o no. La de gent com Pep Oliver de la CAEB, per exemple. O la de Jaume Bauzà, que presideix AVIBA. Persones com ells, que ocupen càrrecs que exigeixen una comprensió de les coses que va molt més enllà dels nombres, tenen l'obligació de filar prim o molt prim en les seves declaracions. És a dir, han de fer tot el que sàpiguen per tal d'emprar un llenguatge subtil i intel·ligent, que dissimuli les mancances de sensibilitat del sector que representen. És clar, que si els governants que són els representants de tothom, adopten actituds arrogants davant tots aquells que no comparteixen la seva forma de pensar o d'actuar, difícilment podem exigir als representants de grups sectorials que no els imitin. I els uns pels altres, em deceben. Abans d'ahir, Jaume Matas va convocar diferents associacions empresarials i sindicals per parlar de l'ecotaxa. Quedaren excloses de la convocatòria, les entitats culturals i cíviques. És a dir, que Matas en fa una lectura exclusivament econòmica o empresarial, de l'impost turístic. El president, per tant, em decep. I em decep profundament. Anem a veure si em sé explicar. Matas va fer bandera electoral de la derogació de l'ecotaxa, de manera que seria absurd pretendre reiniciar la polèmica sobre la necessitat de mantenir-la vigent o d'enviar-la a pastar fang. L'enviarà a pastar fang, segur. Tanmateix, Matas, abans de la derogació que es produirà indefectiblement perquè el senyor Escarrer l'espera en safata com el cap del Baptista, hauria d'estar interessat a dialogar amb el Col·legi d'Arquitectes, amb la UIB, amb l'OCB, amb el GOB, amb els batles dels diferents municipis de les Illes i amb totes aquelles entitats cíviques, culturals, i ecologistes que tenen cara i ulls. Encara que únicament sigui per a comunicar-los formalment, al final de la conversa, que l'ecotaxa desapareix, però que la seva opinió no se'n va en orris. Com que no ho ha fet, em decep. Hem de tenir en compte que l'ecotaxa no es va concebre únicament com un impost, sinó que era la conseqüència pràctica d'una manera d'entendre el turisme, basada en la solidaritat entre els pobles i el respecte al paisatge i a la història del país que es visita. Aquest concepte s'esgrimia en contraposició a l'actual. És a dir, al que sosté que el negoci turístic consisteix en oferir un llit, un plat i un wàter als visitants i que, a partir del pagament d'aquests mínims, consumeixin territori mentre n'hi hagi. El 25-M els habitants de les Illes Balears votaren majoritàriament a favor d'aquest model, cosa que invalida momentàniament qualsevol discussió o esforç per canviar-lo. Ara bé, Matas s'equivoca menyspreant l'opinió d'una consciència cívica en inferioritat numèrica a les urnes, però que representa la veu de quasi el cinquanta per cent de l'electorat. No cal dir que m'ha decebut d'allò més, no per derogar l'ecotaxa, que aquest era -insistesc- un deute electoral que havia contret, sinó per la visió esquifida que té de la pluralitat social. Els resultats de l'ecotaxa no poden resumir-se en un llibre de comptabilitat ni el turisme no és un problema de competència exclusiva del «Botones Sacarino». Cal que s'ho fiqui al cap. Tanmateix, Matas sospesa els valors cívics des d'una òptica exclusivament empresarial, de la qual són exponents Pep Oliver i Jaume Bauzà. A preguntes de DdB, el primer d'ambdós, després de rebutjar l'impost, afirma que els empresaris, si els escau, en un moment determinat poden fer aportacions voluntàries per a preservar el medi ambient, etcètera. En conclusió, aquest home no ha entès res de res sobre l'ecotaxa, cosa que és d'allò més alarmant perquè, estant aquí on està, té l'obligació d'entendre la filosofia que inspira les reivindicacions socials, les que comparteix i les que no li agraden. Així comprendria que hi ha gent que opina que les Illes Balears no han de viure de la misericòrdia dels que s'enriqueixen amb l'explotació del territori comú, sinó que l'administració pública ha de disposar d'uns mitjans, sufragats amb els diners del turisme, que li permetin planificar la conservació del patrimoni col·lectiu. Tanmateix, ja he avançat que no cal encetar noves discussions sobre l'ecotaxa, perquè ens arrossegarien a una discussió sense fi. No em decep, per tant, que Pep Oliver acudeixi al Consolat de Mar per a dir-li al president, ok, endavant amb les estisores i no en parlem més d'aquest tema. Allò que em decep és la vulgaritat de la qual fan gala ell i la gent que el rodeja. El president d'AVIBA no ha dubtat a afirmar que per a preservar el medi ambient, «la millor forma és no destruir-lo més i això no costa ni un euro». Hi ha punts de vista que per la seva cínica simplicitat ofenen. Com es pot parlar com ho fa Jaume Bauzà i, a sobre, aconseguir amb aquest discurs que l'escoltin a Presidència? Quina pèrdua de temps! Quines ganes de veure el món per un forat petitó, petitonet! En conclusió, em sent decebut en la meva condició de ciutadà corrent. Em decep Jaume Matas, sobretot.