L'encert de Matas

La primera conclusió que s'extreu de la lectura dels noms que figuren en el Govern designat per Jaume Matas, és que el president s'ha deixat guiar pel seny. Llegesc, en titulars de diari, que l'oposició el considera un govern de dretes. Home! És evident. El 25-M guanyaren les dretes i Matas estava obligat, si tant voleu per coherència ideològica, a repartir els càrrecs entre els conservadors. No tothom té la generositat del dimissionari batle de Muro, que assumeix la batlia amb el suport del centreesquerre i vol repartir regidories a la dreta més voraç de Mallorca com és la que representen Miquel Ramis i Nofre Plomer. Aquestes coses, amb perdó, únicament poden passar en el PSM. Matas reparteix els càrrecs entre els seus, cosa del tot lògica. I el du a terme, el repartiment, amb un sentit comú que xoca amb el posat de toreret de nocturnes que ha copiat dels funcionaris de Madrid. El Govern de Matas és fruit de la reflexió, no n'hi ha dubte. Ha repartit responsabilitats entre les famílies del partit, descomptant la calvianera, perquè aquesta ja en té prou amb l'Ajuntament de Calvià, i ha complagut les exigències dels empresaris agrícoles i del sector hoteler, després que aquests haguessin donat la cara pel Partit Popular a la guerra dels quatre anys: la que s'ha lliurat per treure els rojos de les institucions. Tomàs de Villanueva Cortés podrà ésser un bon Conseller d'Agricultura, el temps ens ho dirà. D'allò que no hi ha dubte, però, és que ara cobra els interessos de la tractorada, de la caiguda en desgràcia de Joan Mayol en el govern del Pacte de Progrés, i de la postura crítica d'Asaja davant qualsevol iniciativa que prengués Mateu Morro des de la conselleria que ara ell presidirà. Els empresaris d'hoteleria han estat més subtils que els d'agricultura a l'hora de passar comptes amb Matas, i en lloc d'exigir la Conselleria de Turisme per a un hoteler, n'han tengut prou col·locant Joan Flaquer de conseller. D'ara endavant, caldrà seguir de prop els moviments d'aquesta conselleria. Flaquer és una de les persones més vàlides del Partit Popular, però és evident que els llops de la patronal no l'han assegut en el despatx del carrer del Vi perquè pensi per ells, sinó perquè els obeeixi a ulls clucs. Potser em pas d'esquemàtic a l'hora d'analitzar les relacions entre la patronal hotelera i el Govern, però tampoc val la pena disfressar amb xerrameca insubstancial una forma d'ésser, la de la patronal, que respon al caciquisme més barroer. En fi, centrem-nos en el Govern que ha nomenat Jaume Matas. La incorporació de Jaume Font a la Conselleria de Medi Ambient, ajorna els tam-tam de guerra dels ecologistes. Font, essent batle de sa Pobla, s'ha posat els poblers a la butxaca i s'ha guanyat fama d'home de criteri i de paraula. I -per què no dir-ho?- de recta consciència, encara que aquesta consciència que li atribueixen, a vegades, ha estat el reflex d'una actitud més aviat paternalista. En qualsevol cas, ara és el moment de definir el seu tarannà, perquè -què voleu que vos digui?- és ben segur que rebrà propostes d'enrajolar es Trenc i de convertir Son Macià en un camp de polo. És grandet, Jaume Font. Vull dir que del seu pa en farà sopes. Tanmateix, a priori, l'encert més important de Matas el constitueix la designació de Francesc Fiol com a conseller d'Educació i Cultura. El mateix Matas, al llarg de la campanya electoral i posteriorment, no s'ha estat d'enviar missatges inquietants al professorat i a la gent de la cultura. Curiosament, a l'hora de fer màgia i treure's un conseller del capell, s'ha tret un home amb anomenada de dialogant, i prou intel·ligent com per rebutjar qualsevol proposta d'aventura blaverista. Insistesc en l'encert de Matas: així com l'equip de Catalina Cirer va decebre profundament, el de Matas no. Això no vol dir que li hàgim de donar un xec en blanc. Ni prop fer-s'hi! Si Matas ajusta la seva política a la d'Aznar anam cuits, perquè el president espanyol no és més que un soldadet de plom que ha tengut la sort immensa de tenir de rival Zapatero, una figureta de Walt Disney. Com us ho diria? El pensament ideològic d'Aznar és tan carrincló, que únicament és comparable al d'aquell picapedrer que pretén rematar un gratacel amb una teulada de canyissos. Tant se val! Tanmateix, allò que volia ressenyar és que Matas ha superat amb nota alta el seu primer repte com a president. Tot i que se la juga. Si aquest Govern fa aigua, perdrà d'un cop els vaixells de més prestigi de la seva esquadra.