Sembla que estam d'acord

Ara que diuen ser els meus presidents i consellers convindria que els fes cas. I no trob millor manera que començar per assumir com a pròpies les recances del president Matas. Si, jo també mostr i demostr poc optimisme cap el futur. És més, i ja que he promès sinceritat, no en tenc cap d'optimisme, ni en els moments de més pueril inconsciència. I no perquè els vegi incapaços d'aconseguir els seus objectius, sinó, més bé, per tot el contrari: per la garantia que transmeten de saber què volen i com aconseguir-ho. També ells són sincers i no amaguen que aquestes illes no han arribat al seu sostre poblaciona, que hi ha lloc gairebé per al doble de l'actual població. No se n'amaguen ni dissimulen. Serem, si els déus del benefici ho volen, un milió en acabar la legislatura i quasi un milió i mig al final del decenni. Això és «crear riquesa», no ho dubt i els don la raó en els seus enunciats, però no diuen per a qui: si per als que ja viuen a les Balears o per als que són a la porta, badant atrets per una riquesa infinita. I si, la riquesa, serà per a tots o a la majoria només ens augmentarà el patrimoni segons l'IPC, en el millor dels casos.

Perquè si les Balears han de recuperar elideratge en xifres turístiques, com assegura el meu conseller de Turisme, senyor Flaquer, només tenim dues alternatives: demanar als «destacats membres» dePP, que tan bona feina han fet contra ePacte, que facin una feina semblant en els altres indrets de la geografia espanyola on tenen interessos turístics -amb la qual cosa els destins competidors deixarien de desenvolupar-se i créixer en llits, estades i despesa turística- o continuam amb el nostre procés d'inacabable creixement perquè els altres no ens condemnin a ocupar llocs diferents al cap de llista. O aconseguir que els altres no cresquin, i els grans propietaris han demostrat saber-ho fer, o créixer nosaltres i adoptar els aturats d'altres contrades fins aconseguir la plena ocupació, vénguin els que vénguin. Llavors, totes les infraestructures previstes -dessaladores, autopistes, cable elèctric...- no només seran necessàries sinó que assoliran la categoria d'imprescindibles. La qual cosa, com era d'esperar, atorgarà el títol de previsor i visionari home d'Estat al que hagi fet provisió de tant idònies instal·lacions. Vagi per davant el meu reconeixement i consideració: chapeau. Es nota molt que al senyor Rodríguez l'han fet conseller d'Interior per a temes importants -casinos, Lototrot i altres feixugues tasques- i no ha de perdre el temps en banalitats com amb quina llengua s'adrecen els funcionaris als ciutadans. No és vera que els catalanoparlants sabem les dues per imperatiu constituciona? Idò, amb una que sàpiga el públic servidor segur que ja ens entendrem. Pura teoria de probabilitats. Sembla mentida com no se'ns havia acudit abans i ha hagut de venir el preclar alacantí per definir-ho en els termes més justs. D'acabar els escrits oficials amb un 'Arriba España! gloriós i identitari no ha dit res encara. Com tampoc no ha negat el dret de fer-ho en correcte català per aquells addictes a«partido» que tenguin gracioses vocacions ètniques. Ja digueren que la llibertat és prioritari per a ells.