Damià Quetglas30/06/03 0:00
TW
0

Cada cop que llegia el diari la setmana passada era obligat revisar, sense pipellejar, l'entorn. Mallorca semblava la mateixa de feia una mesada o dues. Però el que deien els titulars mostrava una altra illa. Parlaven d'una gent amb una personalitat empírica que no aconseguia destriar enlloc. Era com l'entrenament per a uns nous espais desconeguts, amb els habituals disgusts i les consuetudinàries alegries expressades amb coets. Estar depressiu deu ser això: detectar automatismes en el comportament i en el devenir de les coses, quan un havia cregut que aquestes rutines i aquests cicles singularitzats eren els que donaven seguretat. Sembla, definitivament, que no. Sembla que les coses no poden funcionar amb regularitat, que provoquen tristor. Tanta sort que avui és Sant Marçal i s'obre la porta de la gran evasió i de la gran invasió. El gran tractament de xoc contra l'economia depressiva seran els noms dels nous consellers, per començar: una passada per la realitat, una elevació de la realitat als altars polítics.

Diuen que comença una època històrica. (Deu ser veritat «la il·lusió de la fi» de Baudrillard i «l'estil del món» (virtual) de Verdú. Recomanables contra la depre.

Avui també es traurà l'entretall polític de Muro i al poble veïnat circulen tota casta de travesses sobre un futur que se'ls en va a Ciutat. els telèfons han fet feina aquest cap de setmana a sa Pobla. Les ones hertzianes pobleres confabulen contra el successor, que alguns també volen enviar a Ciutat. Se'n conten de tot color. Sa Pobla no és Madrid, però ho sembla, quan demanen el net de les cridades a tot déu. Sembla que tant a Muro, si prospera la proposta de concentració del batle, com a sa Pobla, si l'emotiu Jaume Font va de llàgrima fluixa per Palma, tendran uns governs diferents dels que votaren. Els «joves», a la fi, arribaran a prendre les decisions. A Inca, la cosa és ben diferent: el batle tutela les firmes que ha donades i el seu lloc en el protocol li permetrà portar personalitats a Inca i visitar les firmes de la ciutat.

Demà comença el debat de l'estat de la nació (o de la successió?) a Madrid i -alerta!- il Cavaliere pren el govern de la Unió Europea, quan Madrid se'n va de vacances a la costa i Europa davalla a dormir la sesta i més coses al sud. Aquí, un jove empresari, que té el model en les mentides d'un president i en les ombres corruptes de l'altri, es prepara per ser un self made man i crear una empresa paral·lela que li permeti l'enlairament que li han anunciat per a la tardor que ve. Passar per una llista era imprescindible per a fer carrera. I és així com ha funcionat sempre, em pens. Per això aquest estiu -esper que de cigales diürnes i festes nocturnes, de tomàtigues i pebres tendres a l'hort com sempre-, deixaré temps per llegir un llibre sobre en Verga i destriar si ha passat el cicle dels negociants que no es ficaven en política com els generals que ho manaven tot. I també un altre, sobre els mallorquins durant el franquisme. Potser així entendré l'economia depressiva que ha assolat Mallorca com una onada de pornografia.