Cal confessar que una obra tan diversa i nombrosa com la d'Aligi Sassu inspira tot un respecte en el moment d'intentar comentar-ne una exposició concreta. També reconèixer que, en tal eventualitat, pot esser una bona ajuda recórrer als innombrables arxius d'imatges disponibles a internet. La gran xarxa internacional per antonomàsia és avui realment indispensable per a aconseguir qualsevol tipus d'informació, fins al punt que les més grans enciclopèdies disponibles han passat forçosament a un segon pla.
Respecte a la precocitat d'Aligi Sassu bastarà recordar que als setze anys ja va participar amb dues obres a la Biennale de Venècia. Els seus començaments poden encabir-se dins el futurisme; d'aquesta època i molt representatiu és el seu oli sobre cartó Porta Venezia (1927). El tema religiós, com aviat també el mític, és una constant de la seva llarga trajectòria. Del 1929 és un Ultima cena, tempera sobre tela, en el qual participen sols vuit comensals, cinc en darrer terme i tres en primer, tots amb vestits actuals i els cabells curts, excepte la figura hieràtica de Jesús. Molt reputada i abundosa és la seva època de gli uomini rossi (els entesos parlen d'unes 500 obres) però cal dir que sempre pinta amb la més gran llibertat i canviant temes i tècnica. En efecte, de 1931 és el seu famós oli Paesaggio urbano con taxi rosso i l'inici de la seva producció realista parisenca amb els seus cafès i, ben poc després, la pintura política a la qual es va dedicar, com una temàtica més, durant llargs anys: el seu Afusellament d'Astúries és de 1935. Després ve l'abundor dels cavalls, tant en pintura com en escultura.
És el 1963 que Sassu s'instal·la a la Cala de Sant Vicenç i després a l'Horta, sempre dins el terme de Pollença, on compra can Marimon. Com apunta encertadament Baltasar Porcel en el catàleg de l'exposició, malgrat els seus constants viatges a Milà, a Còrsega (on tenia les arrels paternes) i a Sud-amèrica, pel seu casament amb la soprano colombiana Helenita Olivares, «va esser a Mallorca on, tot aquest temps (fins a la seva mort, el 2000), va realitzar el millor de la seva obra i va ésser Mallorca la que es va introduir més que cap altre món en la seva obra: la llum illenca, esclatant, els colors com núvols brillants, com masses dinàmiques, una vitalitat profunda captada al paisatge».
L'exposició que encara es pot veure a la galeria d'art Maneu en dóna un bon testimoni, de la lluminositat mallorquina -i eivissenca- d'aquesta darrera època que s'ha estès durant gairebé trenta anys. Amb una curiosa tècnica mixta sobre cartó que fa tot el possible per a fugir de la pinzellada postimpressionista tradicional i escampa colors uniformes en rares ramificacions entre arboriformes i arbustives, i que frueix també amb certs jocs d'empastaments que a estones semblen com estampacions, Aligi Sassu ens ofereix un conjunt de paisatges que s'arreceren més aviat en la costa nord de Mallorca. Entre ells podem destacar La finca de ca'n Marimon (1984), Ca'n Marimon (1987), El puig de Maria (1984), tal vegada més tradicionals, i Castillo del rey (1975), molt més agosarat. Però hi ha també uns paisatges eivissencs notabilíssims, resolts com un esclat de groc molt viu i un impressionant penyalar blau, La era de cala l'Hort (I) i La era de cala l'Hort (II) -cal indicar que, en el catàleg, s'han respectat les grafies del pintor-, en els quals el penyalar blau correspon a la massa superior de l'illot des Vedrà, amb els seus 382 metres d'altura, que s'aixeca per damunt de la part alta de cala d'Hort, sense que es vegi el mar que hi ha entremig. I no volem deixar d'esmentar tampoc un Paesaggio antico (1987), una orgia de vermells que poden recordar la tècnica de l'aiguada, i encara un Paesaggio immaginario (1994), que recorda una mica els resultats d'un treball d'esmalt o de marqueteria sui generis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.