L'equip de Cirer

Catalina Cirer ja ha donat a conèixer l'equip que l'acompanyarà en el govern de Palma els pròxims quatre anys. Inicialment, els hem de concedir un marge de confiança a tots plegats. Més enllà de les paraules pronunciades en to de míting per la batlessa -Palma ha d'ésser l'orgull de tothom-, cal escoltar els regidors un a un. Fer-ho és de bona criança. Tanmateix, de bell antuvi, no és gens fàcil foragitar el recel. Ja és segur que Rodrigo de Santos serà l'home fort del consistori. Idò, què voleu que vos digui? Per això no calia córrer. Vull dir que si ha de fer de José María Rodríguez, la ciutat hauria pogut continuar en mans del senyor dels coets, i que Déu em perdoni si estic desbarrant. Jo em mantenc en aquesta afirmació. Si més no, Rodríguez era abordable pel carrer. De Santos, no ho crec. Qui vesteix de vint-i-un botó, com vesteix ell, i en fa de l'aspecte físic una cuirassa, no guaita a les sèquies ni fa una volta per la plaça a veure a quin preu va el peix. Així, a primer cop d'ull, sembla que l'actual consistori estarà més allunyat del ciutadà que qualsevol dels que va presidir Joan Fageda. Com vos faria arribar la meva percepció pessimista? Hi ha, en el grup de Cirer, massa gent encorbatada, engominada, funcionarial. Això no obstant, allò que més crida l'atenció és que, llevat de cinc (Francesca Bennàssar no és d'aquí ni d'allà, sinó d'una multinacional del iogourt), els altres vuit són nascuts a la Península. Dos són burgalesos (mai no m'hauria pensat que Burgos estigués en condicions d'exportar polítics!), dos andalusos i la resta valencians i catalans, cosa del tot preocupant, la de la resta, perquè ja sabem de quin peu coixegen els catalans i els valencians del Pepé en qüestions de llengua i cultura. De fet, l'indret de procedència seria anecdòtic, si no tenguéssim la sospita que la gran majoria d'ells són forasters en exercici. Si tenim en compte la figura emergent de Carlitos Delgado a Calvià -un home que es mou entre la Verbena de la Paloma i Punta Portals-, i la d'aquest ramell de regidors que han de governar Palma, és evident que en el Partit Popular guanya posicions la moda dels zaplanistes, dels jaumeterceristes i dels calvianistes, en detriment d'un conservadorisme tradicional, força arrelat entre la gent del comerç, la botifarreria, els propietaris de la Part Forana i un ampli espectre social caracteritzat per un mallorquinisme estantís, nostàlgic i folklòric: el dels anomenats mallorquinarros. Vulgues no vulgues, aquesta família conservadora, malgrat no s'atrevís a tossir sense permís de Madrid, mantenia una connexió sentimental amb algunes manifestacions de la cultura pròpia. L'equip de Cirer, en canvi, fa la impressió que de la mateixa manera que governarà Palma podria governar Ponferrada. Al marge de la seva probable eficàcia en la gestió dels cabals públics, és un equip sense memòria cultural. En concret, tot allò que sabem del regidor de Cultura, Rogelio Araujo -i serveixi d'exemple del grup-, és que ha nascut a la Línia de la Concepción i que ha fet carrera sota la protecció de José María Rodríguez. També diuen d'ell que és simpàtic, la qual cosa és d'agrair, perquè entre la cara d'Àustria deMadrid cortesano de Dos Santos i la de pastes agres dels Sierra i Àlvarez, Cort podria convertir-se en quelcom tan inhòspit i impersonal com és una oficina de l'Estat. Però tornem a parar esment en el senyor Rogelio Araujo, que és l'encarregat de gestionar la cultura de la ciutat els quatre anys vinents. No cal dir que és, com qualsevol altre regidor, mereixedor d'un marge de confiança per part dels ciutadans. Tanmateix, no puc deixar de fer paleses les meves reticències sobre el seu coneixement del món que té entre mans. I les tenc, les reticències, perquè no és un món de números el món de la cultura. Ni es pot entendre amb una consulta apressada a la GEM. Ja em compreneu: entre Joan Alcover i Baltasar Porcel, hi ha cent anys d'un món literari dens i ple de matisos que molt sovint no s'expliquen sense tenir en compte la pròpia societat que l'ha encabit. I una cosa semblant podríem dir en referir-nos a la plàstica o a la música. En fi, no cal precipitar-se avançant unes crítiques que poden ésser injustes. Catalina Cirer ens diu que farà una Palma meravellosa. Endavant. Esperem esdeveniments.