Per què li diuen «programa» quan volen dir...

«No sé què vols que et digui, però trob que és ben hora que cadascú faci la seva via, i deixin de pensar en aquesta història; quan les coses s'acaben, s'acaben. En certa manera em recorden en Joan i na Margalida, que ja es veia venir que havien d'acabar tallant i cadascú a ca seva. Però ells no: fort i no et moguis l'un que deia que estava penjat per l'altra, tot i que hi havia una incompatibilitat de caràcters ben palesa, i l'altra bàmbola que dos dies sí i un també arribava plorant a la feina. A la fi varen trencar, convençuts que era el millor que podien fer, però tu i jo sabem que en Joan i na Margalida mig-se-colguen, i quan una parella que ho ha deixat anar tantes vegades com els Stones continua cercant-se està condemnant els dos membres a haver-se de suportar tota la vida. Ara, que jo m'estimaria més això que no que fossin com en Carles i na Conxa. Onze anys de parella i ara cadascú va amb un altre, però de tant en tant topen, intercanvien fluids i tornen a dormir amb la parella actual, que ho sap tot però tant li és. Pobres banyuts. Coses de la modernor, però filleta, si ho consenten... Na Paca quan li contes sordideses d'aquestes sempre surt amb les mateixes: 'mentre me torni ben neteta a casa i no em dugui cap regal de fora', diu, ja m'entens, 'com si vol tornar a colgar-se amb homes'. I és que na Paca sembla d'un frívol que faria tornar vermell un polític en campanya, però qui la coneix sap que ho fa per posat; li sabria ben molt de greu que na Beteta li ornàs la testa. La qüestió és que sempre que pens en aquestes coses em ve al cap el títol de la pel·lícula aquella de na Forqué i en Sanz: 'per què li diuen amor quan volen dir sexe' -el nom és el millor del film. Te'n trobaràs qualsevol pel carrer i et dirà que no ho pot evitar, que té unes coincidències màgiques de pensament i que quan es posen a xerrar, pim-pam-pim, es fan les tantes i una cervesa i un 'picoteo' i després del 'picoteo' ve una mossegada i de la mossegada ja saps on acaben més aviat que de pressa. I tot haurà estat per una coincidència que els polítics en campanya i postpart en dirien 'programàtica', amor sobtat que s'acaba consumant humit o amb un càrrec, però com per accident. Jeje. Que quan toquen avall, dalt no hi ha ningú! Tanmateix que has d'anar a discutir-ho, però, encara que ells mateixos es neguin l'evidència, quan s'acosten a l'altre hi van lúbrics i amb una idea clara. I no és amistat, i menys 'amor'. Que ja no tenim quinze anys, Teresa, ja no tenim quinze anys...».