Variacions sobre les eleccions i els escarabats daurats de les cireres

ESCRUTINI. Els teuladers aplegaven busques sense aturall i les granotes ni de nit aturaven els seus raucs, mentre els polítics en campanya escopien eslògans des de la megafonia d'un cotxe pel carrer. Va sortir un diumenge ventós i tapat per anar a votar. Les butzetes moren de l'esclat de la teulada al carrer, talment les octavetes i els programes electorals. El dilluns, a l'alba, els teuladers refeien els seus nius amb més deler per salvar les cries que el vent no s'ha enduit. I molta de gent tornarà a la feina sense gens d'interès per l'escrutini que, com la ventada, en tirà uns fora del niu del poder i en va deixar uns altres a la comoditat del cau. Hi ha gent, però, com a butzetes, que no té ni temps per agrair la sobrevivència.

RESULTATS. A la moda sembla una casualitat que es porti tal color o uns teixits determinats. Sembla pura casualitat també, comprovar que a les tendes no quedi cap altre teixit, ni roba de cap altre color. A les eleccions, un poc com a la moda, se suposa que l'electorat és reaci a tot allò que no sia simpàtic, hipòcrita, farsant; i, en conseqüència, aquestes farses s'imposen abusivament com a únic espectacle, com si per primavera, tal i com l'anuncia El Corte Inglés, no pogués ploure o fer vent, com si la terra no pogués tremolar ni l'Etna vomitar lava. Els titulars d'aquesta setmana passada han estat vomitius. Resta el consol de les cartes al Director i la mare de Polita Gost estimbant una bandera de quatre metres del PP pels carrers de sa Pobla: tal entusiasme era mostra del patiment previ. La final de la Champions era la metàfora del temps i de les eleccions: per penals i just just. ANÀLISI. Ha preocupat molt els cervells de la campanya la gran participació de ciutadans als actes electorals. Ultima Hora omple la platja amb un PP magnànim amb UM. I és que el Quart Poder pren l'electorat com una massa indecisa, que es decideix a partir d'alguns estímuls primaris. O que és una massa decidida o, almenys, orientada, que les enquestes quantifiquen i orienten addicionalment. Però les eleccions no són un concurs de Gran Hermano, on la grosseria i la calúmnia intenten atreure aplaudiments i vots. N'hi ha qui preferim els anuncis, encara. PACTES. Sembla que n'hi hagi prou a tenir fons per a saturar amb mitges veritats i embulls els informatius de cada dia, perquè un híbrid de propaganda i finançament ha pres la mida al sistema parlamentari, tant com abans la hi tenia presa l'abús del caciquisme. Diuen a Muro que es paguen 40 quilos per un electe. Però mai la ventada no s'ho endú tot. Més dels qui es creuen fan cas omís de la ceremònia d'adhesió. Més dels qui es pensen no s'assabenten puntualment de les octavetes insultants, de la publicació d'informacions embulloses ni dels mateixos resultats electorals. La informació que pica, com a les pòlisses d'assegurances, no apareix als titulars, sinó a la lletra petita, que deixa d'existir per decret. O a una altra secció. Tothom té la seva creu en aquest món. I n'hi ha que han agafat morenes al poder. Però no tothom està per aquest show. I bé? Les cireres enguany vénen amb escarabats daurats que fiquen tot el cap a la popa, que ha espipellat la mèl·lera.