A Helwan hi ha una pantalla

31/05/03 0:00
TW
0

Les aigües termals de Helwan, als afores d'El Caire, propiciaren una zona residencial d'una gran volada. Durant els mesos d'estiu allà s'hi estava molt bé. Fins que la cosa es va fer molt popular i, amb l'ajut de fàbriques de ciment i altres indústries contaminants, el que abans era lloc elegant s'anà convertint en un suburbi polsós, ple de gent i molta vitalitat. Encara s'hi aguanten indrets que obtingueren gran fama: els Jardins Japonesos i les aigües termals, per exemple. Els Jardins Japonesos són un exotisme; les aigües termals beneficioses per a la salut, atragueren -i encara atreuen- gent que pateix malalties de la pell o dels ossos. Això per una banda, perquè just a la vora dels edificis on s'hi va quan es tenen malalties, hi ha el Cabritatge: una piscina d'aigües netíssimes, amb jardins i cafeteria a l'aire lliure. Allà la gent jove en fa de les seves. Es tiren a l'aigua, s'encalcen, fan l'ullastre. S'esbraven, en definitiva. El moviment festiu queda emmarcat per una gran pantalla que, al fons de la piscina, mostra l'esmorteïda blancor original.

Segurament abans, anys enrere quan durant l'estiu Helwan bullia d'animació, les sessions nocturnes de cinema oferirien les obres més populars de la cinematografia egípcia, i noms com els de Muhammad Karim, Om Kalsoum, Ismail Yasin, Amina Rizq, Layla Murad, Farid al-Atrash, Asya, Omar al-Sharif, Abd al-Halim Hafiz o Yusef Chahine viurien en blanc i negre un poc més enllà de les aigües transparents. Perquè al país sempre hi ha hagut una potent indústria cinematogràfica. Alguns artistes i directors han traspassat les fronteres del món àrab. Omar al-Sharif, sense anar més lluny. També el director Yusef Chahine, molt ben rebut a Cannes.

La veritat és que cal pensar que les nits de cinema a Helwan els espectadors s'entusiasmaven més amb els films costumistes. El camperol amb diners que arribava a la ciutat, els vius de sempre que el veuen venir de lluny i el duen a un cabaret on hi ha dones que fumen fins a la matinada... Al cinema a la fresca la gent bevia un te, fumava una pipa d'aigua i s'ha de suposar que, si podia, aprofitant els moments més emocionants del film algú allargaria una mà fins arribar a un poc de carn ardent. Allà, a Helwan, hi ha una pantalla.

També a Opinió

Rafael Borràs

Així no es defensen les pensions públiques

Joan Lladonet

D’altres terres vendran que de casa ens trauran

+ Vist
+ Comentat