Robert Graves va instal·lar-se a Deià, amb Laura Riding, l'octubre de 1929, a un moment especialment dramàtic de la seva vida, després de separar-se de la seva primera dona, Nancy Nicholson, que es va quedar amb la custòdia dels seus quatre fills. I llevat dels deu anys que van de 1936 a 1946, durant els quals va haver d'abandonar-lo -primer degut a la Guerra Civil espanyola i després degut a la Segona Guerra Mundial- ja s'hi va quedar fins a la seva mort, el 1985. A l'encimbellat cementeri del poble, rodejat per l'imponent circ del Teix molt més alt, impressiona la senzillesa de la seva tomba, coberta per una capa de ciment on sols es llegeix: Robert Graves, poeta.
La instal·lació de Graves a Deià va esser precedida per la decisió, dolorosa sens dubte, d'allunyar-se de l'escenari dels seus 34 anys de vida anteriors. Goodbye to All That (Adéu a tot això), publicada el mateix any, és un títol que expressa a la perfecció aquella alçurada voluntat de canvi. I també és prou significatiu que es consideràs un refugiat, durant aquells anys de les dues guerres, període durant el qual va viure a Londres, a Lugano, a Londres de nou, a Bretanya, als EUA i, finalment, a Devon. Així com també ho és que durant aquests anys a penes escrigués poesia.
Val a dir que Deià és la petita pàtria mítica i entranyable escollida pel poeta com el lloc més adequat per a lliurar-se a la realització de la seva escriptura poètica, que és l'escriptura a la qual sempre va donar absoluta prioritat. La resta de la seva obra, novel·lística i assagística -fins i tot els llibres que li varen procurar més ingressos i més fama, com Jo, Claudi i Claudi, el Déu- no varen esser més que una manera de finançar el seu quefer poètic, tot preservant la seva independència, o d'explicar-lo i argumentar-lo, com The White Goddess. I això malgrat la vastitud dels seus coneixements mitològics i erudits, manifestats, per exemple, en una obra tan notable com The Greek Myths. Si la terra on ha nascut és important per la llengua i tota la riquíssima formació cultural que hi ha rebut, la terra que escull com a més propícia per a la poesia que necessita fer, la petita pàtria d'elecció per a dedicar-se plenament a allò que vol fer, és també decisiva. A part del fet que, si no podem escollir el lloc de naixença, sí podem triar el lloc on volem morir i esser enterrats.
La interessant exposició Robert Graves. Una vida de poeta que pot visitar-se a Ses Voltes fins al mes de juny, una exposició que abans s'ha pogut veure al Círculo de Bellas Artes de Madrid i que ha estat possible gràcies al patrocini i a la col·laboració del Govern Balear, el Consell de Mallorca, els Ajuntaments de Palma i Deià, el British Council, la Fundació Sa Nostra, el Grup Serra, el St. John's College d'Oxford, la Universitat de Nova York a Buffalo i la família del gran poeta, és una bona ocasió no sols per a recordar-nos tots i tenir present una obra poètica que és segur que no hem sabut llegir suficientment -mai es llegeix prou bé un text poètic tan ric com aquest i cal tornar-hi una i altra vegada- ans també per sospesar l'extraordinària força del lligam entre Robert Graves i Deià. Gràcies a Deià, un gran poeta s'ha fet una mica nostre. Òbviament, tal com han entès tantes entitats públiques i privades nostres, això ens imposa a tots alguns deures de cara al millor conreu i difusió de la seva obra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.