Segons la GEC, l'èter és una «Substància fluida, d'existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l'espai» i en el qual, entre d'altres fineses, es propagaven les ones electromagnètiques. La teoria de l'èter va ser vigent fins que Einstein, amb la seva teoria de la relativitat, posà fi a la idea de l'existència d'un espai i d'un temps absoluts vinculats a l'èter. Amb una bona dosi d'ironia Bob Metcalfe va emprar aquest fet per donar el nom d'Ethernet al seu sistema de transmissió de dades, l'èter del sistema de Metcalfe era, segons uns dibuixos fets per ell mateix, el cable pel qual es transmetien les dades. Fet i fet, la tecnologia Ethernet estava inspirada i venia a millorar les prestacions del sistema anomenat Alohanet, que havia muntat Norman Abrahamson l'any 1970 a la Universitat de Hawaii per comunicar per ràdio els ordinadors de les diferents seus d'aquella universitat, situades en illes diferents. Avui, per fer-se una idea de l'abast de les xarxes Ethernet, n'hi ha prou de tenir en compte que totes les llars que tenguin connexió ADSL tenen, de fet, una d'aquestes xarxes.
El dia 22 de maig va fer trenta anys que Bob Metcalfe va adreçar un memoràndum als seus caps en el qual indicava les possibilitats que tenia el seu sistema per connectar tots els ordinadors i les impressores del centre de recerca Xerox PARC, conegut per ser el lloc on s'han concebut una part considerable de les tecnologies informàtiques actuals. La data d'aquest memoràndum ha passat a ser la de referència per a la creació d'Ethernet, tot i que el sistema no fou patentat fins l'any 1977. Metcalfe mateix ha explicat, repetides vegades, amb una bona i sana dosi d'humor, la història d'aquesta invenció. Diu que va inventar Ethernet tres vegades: la tecnologia pura i crua l'any 1973 a Xerox PARC i amb la col·laboració de D.R. Boggs; l'estàndard industrial l'any 1979, amb G. Bell, als laboratoris de Digital Equipment Corporation; i el producte per al consum l'any 1982 amb R. C. Cane en una empresa que ell mateix va fundar amb aquest objectiu.
La història de la invenció d'Ethernet no és gaire diferent d'altres històries d'invencions de productes similars. Hi havia uns antecessors limitats i amb greus problemes matemàtics en el model teòric, directament lligat a la teoria de la transmissió de la informació de Wiener i Shannon. Amb la imaginació i falta de rigor matemàtic pròpies de la formació d'un enginyer, Metcalfe va trobar una solució pràctica a alguns d'aquests problemes i va escriure la corresponent comunicació per a un congrés internacional. Els punts de divergència amb altres històries comencen en el fet que, segons conta ell mateix, l'establishment matemàtic no es va mostrar gaire entusiasmat amb el seu article, fins al punt que la seva tesi, basada en aquest nou model de transmissió de dades, fou rebutjada en primera instància per un tribunal de la Universitat de Harvard, ja que, deien, no era prou teòrica. Metcalfe està fermament convençut que una de les raons principals d'aquest rebuig rau en el fet que no va emprar per descriure el seu model els símbols grecs tradicionals usats des de sempre per les autoritats reconsagrades del tema, tot i que alguna altra vegada també ha esmentat com a una possible raó la seva escassa diligència per anar a cercar cafès per al seu director de tesi. Tot i que hom pot discutir l'objectivitat d'una afirmació com aquesta, cal pensar que una miqueta de raó sí que en devia tenir Metcalfe ja que, afortunadament, Bob Taylor, que era qui l'havia contractat com a investigador-doctor per al nou centre de recerca de Xerox, li va mantenir les condicions del contracte i allà va poder acabar de desenvolupar el seu sistema, va connectar el centenar llarg d'ordinadors del centre i va refer la tesi doctoral. Milions d'ordinadors connectats en el món avalen la sensatesa dels uns i dels altres: la dels membres del tribunal que varen rebutjar la tesi i la dels caps del Xerox Parc que no varen fer cas d'aquestes decisions. Tanta sort que a Metcalfe no li van mancar ni humor ni coratge.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.