Ha arribat l'hora de les llàgrimes. Munar espera el primer moviment de Matas per inciar l'acostament. El PSIB-PSOE plora perquè es va pensar que la guerra de l'Iraq li havia fet la feina a les barriades obreres i a les zones turístiques. El PSM plora perquè l'Operació Antich ha aconseguit llevar-los vots a ells en comptes de fer-ho al PP. EU plora perquè no ha aconseguit fer arribar el seu missatge. I Els Verds ni ploren ni riuen, simplement estan astorats perquè «l'amic» eivissenc Joan Buades ha duit el Pacte a la ruïna.
En realitat, abans d'analitzar les conseqüències d'una derrota s'ha d'aprendre del Senat romà: el primer que es feia davant la notícia d'una desfeta era prohibir plorar, començant les mares i les dones dels caiguts, i seguint per tots els altres. Just després, i amb serenor, es prenien les decisions més adients. Qui aguanta la compostura dóna la primera passa per a una futura victòria. Cedeixen el Govern, és cert, però en política no es pot passar de l'optimisme més desfermat a la depressió només pel fet de perdre dos diputats (que és el que ha deixat de guanyar el conjunt de l'esquerra). Són representants del poble, i això vol dir mantenir la cara alta. El PP governarà quatre anys, però escoltant alguns polítics d'esquerres sembla que hagin de ser dotze, com a l'era Cañellas. I ho diuen els mateixos que fa només una setmana auguraven una gran victòria. Han fet una feinada, que ha estat suficient per mantenir posicions a Mallorca i Menorca. Mai no falla l'esforç; sempre es paga la supèrbia. Les llàgrimes són filles de l'engreïment, i mai de la humilitat. I és cert que el PSM ha perdut vots, però la seva tasca ha estat molt bona per Mallorca. Qualque dia l'esquerra en recollirà els fruits, quan alguns dels que han votat PP comparin la diferència de praxis. Prohibit plorar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.