El resultat d'aquestes eleccions al meu país (les Illes balears) és desencoratjador, no tant pel fet que hagin guanyat les dretes, tan arrelades des de sempre, per desgràcia, en la idiosincràsia local, com pel fet que ho hagin fet assolint aquesta majoria absoluta i aclaparadora, i que es tracti de la dreta més reaccionària que es pugui trobar a Europa.
La caiguda de les minses forces nacionalistes ve a demostrar que el més semblant al nacionalisme que la mentalitat illenca (en general, tal vegada amb l'excepció, sempre assenyada, de Menorca) pot assumir és tenir una batlessa a Palma, com tindran, que no es perd un partit del RCD Mallorca i que vesteix els nins de pagesos quan hi ha una festa assenyalada. Un provincianisme de pa amb oli, vaja...
Ja fa molt de temps li vaig dir a un amic meu que de vegades tenia la impressió que els illencs, i més concretament els mallorquins, érem gent genèticament dotada per a la submissió. El meu amic, tot apel·lant a les revoltes camperoles que feren rodar caps segles enrere, em va titllar d'exagerat. Potser aquest amic ara s'ho repensa...
A part de dipositar la confiança en aquells que defensen els interessos de Madrid, una societat que dóna 3.166 vots a Palma i manté els dos regidors que ja tenia a Llucmajor, i en dóna un altre a Alcúdia a aquest martillo de nacionalistas que és Rabasco, és una societat malalta. Això per no xerrar d'aquesta Clau que ningú no sap quina porta volia obrir, però que la mà que l'aguantava tenia un sac de duros...
I jo que, tot i ser pessimista de casta, pensava que tot allò que el PP havia fet malament darrerament (a nivell de l'Estat i abans durant tants anys aquí) els passaria factura electoral. Però res, ni la guerra, ni el xapapote, ni el túnel, ni el cas Formentera, no han apaivagat els efectes d'aquesta tasca de dinamitar el Pacte d'ençà que accediren al poder. Ha estat una campanya, des del primer dia, incessant i orquestrada des d'una classe empresarial que reinverteix al Carib i que no té més bandera que el color dels bitllets. I valga'm Déu, si n'ha donat de resultat...
El Pacte va néixer en la precarietat de la sempre difícil (és una veritat històricament constatable) convivència entre forces d'esquerra, barrejada amb una relació «perillosa»: l'aliança amb Maria Antònia Munar.
Amb una paraula, això, i mira que em sap greu haver-ho de reconèixer, no té remei.
Miquel Fullana Amengual. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.