El renou i la fúria

Matas cità ahir Shakespeare en el seu discurs de Son Moix. Es va referir al «renou i la fúria» de la gent del Pacte de Progrés per imposar els seus criteris en matèria de llengua, cultura i ensenyament, i pels atacs que fan al PP. I ja se sap el raonament complet de Shakespeare, encara que Matas no ho digués: «La vida és un conte contat per un idiota, ple de renou i de fúria, i que res no significa». Lògicament, el candidat no digué que l'expressió «el renou i la fúria» fos de l'autor de Macbeth, simplement perquè el seu auditori no estava per a subtileses. Almanco la meitat -tirant per baix- dels assistents al míting era de la tercera edat. Ja a l'entrada ho delatava la manada d'autocars, i també que a tots els havien regalat un potent llapis vermell inflable de mig metre de llargària que sovint es posaven entre les cames, i una bandereta del PP. La gent gran és entranyable i entregada. Mereix el respecte i l'admiració envers els qui n'han passades de tot color durant la seva joventut. Visqueren la dictadura de Franco, la política del règim en contra del català i la implacable creació de complexos d'inferioritat a tots aquells que s'expressaven malament en castellà. D'infants també els feren creure que els rojos tenien banyes i coa. Per això bavaven quan Matas els contà el conte que protegiria el «mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer» que, com diria Shakespeare, «res no significa». I quan de veritat s'encalentiren va ser en el moment en què l'exministre els digué que llevaria l'impost de successions. Les grades deliraren. I el més trist de l'espectacle d'ahir és que 1.600 persones quedaren fora. La majoria era la saba jove pepera, que arribà des dels llocs de feina i amb cotxe particular.