Quin pacte turístic?

Els hotelers demanaren ahir un gran pacte d'Estat per al turisme per recuperar la imatge de les Balears. La idea és bona i hauria de ser atesa per totes les forces polítiques. També el nostre diari l'ha defensada durant molt de temps. Però per ser eficaç, primer convendria analitzar què significa aquest pacte a un arxipèlag que no és Estat i que pateix una fortíssima espoliació fiscal per part de l'autèntic Estat, l'espanyol, que mai no ha volgut saber res d'acords que el perjudiquin. Al voltant de 250.000 milions de les antigues pessetes, que es podrien destinar a infraestructures, promoció i embelliment, han fugit cada any cap a Madrid durant dècades per no tornar. Partint, doncs, del fet que és molt difícil arribar a pactes d'Estat allà on no hi ha Estat, i sí només una autonomia infradotada que ha hagut de recórrer a l'ecotaxa per iniciar una política turística mínimament efectiva, cal analitzar el segon punt essencial: tampoc no és possible, ara mateix, parlar de pacte de país. Les Balears encara no són una societat civil cohesionada, que seria el primer pilar per acarar el futur del turisme amb optimisme. Perquè per fer realitat una autèntica societat civil, els hotelers haurien d'haver assumit, ja fa dècades, el seu paper de lideratge. Aquesta hauria estat la gran passa a partir de la qual s'hauria pogut aconseguir un autogovern de primera categoria amb mitjans suficents per fer política d'Estat. Davant l'espoliació fiscal, per què els hotelers no han aixecat la seva vigorosa i unida veu davant Madrid? Per què no han donat la cara pel poble del qual sorgeixen reclamant el que és de tots i també seu? Aquesta és la gran diferència entre l'empresariat balear respecte del català o el basc. I també de l'alemany, el qual, amb la seva empenta i sentit de la cohesió, féu possible que els seus treballadors fossin turistes ja fa més de quaranta anys, pocs lustres després d'una guerra espantosa. Els clients de Mallorca en els anys 60 i 70 arribaven, sovint, amb el cos ple de cicatrius. Eren homes que havien estat a punt de perdre la fe en la vida i que a les platges mallorquines retrobaren la felicitat. Havien sofrit molt, però no estaven sols.