No tendrem ministre d'exteriors

Quan Aznar va prometre a Argentina, fa uns anys, que Espanya li reservava un lloc privilegiat en els tractes econòmics i culturals, i quan el rei Joan Carles va viatjar a Brasil per promoure l'ensenyament del castellà, el darrer que tenien en ment era el futur d'una política exterior europea única. Aquesta tampoc no era entre les preocupacions del president francès quan fa uns mesos es dirigia al parlament algerià dient que París li oferia una porta única a la Unió, que els algerians sempre tendrien un lloc destacat en el cor dels francesos i que sempre farien molt per conservar la seva relació especial. La política exterior comuna de la Unió Europea, per suposat, tampoc no era a l'agenda de Tony Blair quan declarava que el Regne Unit aniria espatlla a espatlla al costat dels Estats Units en la guerra contra el terrorisme, i en l'enderrocament del règim de Saddam Hussein. El que pesava en la ment de tots tres dirigents europeus eren les relacions especials que tenen fora de la UE, que se sostenen en relacions culturals, històriques i ara econòmiques derivades de les antigues relacions colonials. Són les relacions especials, com les dels anglesos i els americans, en què es té avantatges sobre la competència, començant pel fet de parlar l'idioma necessari per comunicar-se. Són en cada cas una clau del comerç exterior nacional. Són relacions que cap dirigent europeu voldrà deixar caure. Espanya no voldrà que s'erosioni la seva posició entre els estats d'Amèrica Llatina. França no voldrà deixar de tenir un paper important a Àfrica... fa tot el possible per recuperar posicions perdudes els darrers anys. I Londres mai no contemplarà deixar per un altre, per als alemanys o per a Brussel·les, la seva intimitat amb Washington. Vist així, tota la discussió sobre una política exterior comuna per a la UE, i si el ministre d'exteriors ha de ser Joschka Fischer d'Alemanya o un altre sembla fantasiós. Malgrat que es prepari una constitució europea, els estats guanyen massa cada un amb la seva política exterior i els seus interessos històrics per ara posar-ho tot en mans d'un ministre comunitari.