Escoltava la ràdio i el locutor va anunciar que a continuació emetrien una entrevista a una persona que abans de jubilar-se havia dirigit una agència de publicitat que s'havia especialitzat sobretot en l'assessorament de candidats electorals. No cal dir que ho vaig trobar d'allò més interessant. Tot just uns dies abans de començar la campanya, un expert ens resoldria el desllorigador del que s'amaga darrera les façanes que ens mostren els polítics. Per tant vaig decidir no canviar d'emissora i passar-me els interminables minuts de publicitat que varen seguir a l'espera de l'entrevista.
La veritat és que aquesta no va ser res de l'altre món. Les preguntes eren tòpiques, i la major part de les respostes també. La majoria de les coses que contava aquell senyor eren pura lògica i no aportaven gens d'informació nova. Fins que el locutor va decidir demanar-li quin era el primer consell que oferia sempre als seus assessorats. L'expert en qüestió no s'ho va pensar gens ni mica i va afirmar que el més important era que donassin branca als contraris. Segons ell els psicòlegs ho tenen ben estudiat: els ciutadans se fixen molt més en els polítics agressius, que critiquen amb força els seus oponents i es mostren extemadament segurs d'ells mateixos que no en aquells que semblen dialogants i tolerants, els quals varen ser qualificats per l'expert de «sense carisma». Per aquestes cinc-centes els que fan les campanyes en positiu, raonant les seves promeses i sense ficar-se gaire amb els altres, ho tenen cru, mentre que els qui a penes es preparen el programa electoral, però criden un poc als mítings i desqualifiquen els adversaris posant-los a ras de terra, atreuen més els votants.
No sé si això és realment així, però el que pens és que seria ben trist que ho fos. Diria molt poc a favor dels valors de la nostra societat, una societat on els instints primaris superarien la raó i que difícilment seria capaç d'elegir els polítics que més poden fer per aprofundir dins la concòrdia i la democràcia, sinó que es decantaria pels quatre demagogs sense gaire escrúpols, que si se comporten d'aquesta manera durant la campanya, res no garanteix que no s'hi segueixin comportant quan governin.
Les crítiques a les actuacions polítiques dels adversaris, als seus principis ideològics, o a les seves propostes, sempre que siguin constructives, ben arribades sien. Però el que crec que no es pot consentir de cap de les maneres són els atacs personals, les amenaces, les calúmnies i les mentides. I d'aquestes se'n senten sovint, i encara més en campanya electoral. I quan això succeeix a municipis petits, on tothom es coneix i la gent coincideix cada dos per tres, encara és més greu, ja que pot provocar un deteriorament de la convivència entre els veïnats. Crec que caldria que els nostres polítics assumissin que no tot s'hi val per assolir el poder. Que la integritat de les persones, el respecte a tothom i el dret a una vida personal sense ingerències públiques són uns mínims que tothom hauria de respectar. Malauradament, pocs dies després d'haver-se encetat la campanya, ja es pot veure que la cosa no va sempre per aquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.