Editar un llibre cada tres dies és, probablement, una mitjana de producció editorial que fa venir perplexitat. Açò és el que, des d'una perspectiva estadística, succeeix a Menorca de cap a cap d'any. Així almanco ho asseguren els darrers controls fets per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, referits a 2002.
La pregunta, arribats als volts de la festa del llibre per antonomàsia, sempre és la mateixa. ¿Hi ha casos similars arreu de l'Estat espanyol? Comunitats de la dimensió demogràfica de Menorca ¿se situen en nivells semblants al menorquí? Aquests interrogants, formulats a priori, tots ells, amb una certa i evident sensació cofoia, obtenen generalment la mateixa resposta positiva i d'autocomplaença. Però tal volta allò que sovint desconsideram a l'hora de fer-ne l'estimació adient, rigorosa, és no dar-li la importància intrínseca que el fet insular té en aquests fenòmens. En el supòsit que els menorquins (i l'espai geogràfic sencer que habitam) fóssim trasplantats sobre la immensitat continental, quedaríem diluïts com una dolça en aigua fresca. Ara, com que resulta que estem condemnats a l'aïllament indefectible, se'ns afua un clar instint de supervivència peremptòria. I açò fa que, petits com som, haguem desenvolupat peculiaritats admirables, més pròpies del sentit de l'autosuficiència que tendeix a esperonar els insulars, que no pas a una suposada -i falsa- llestesa per damunt dels altres.
Si Menorca té dues publicacions periòdiques diàries; si ha desplegat una premsa periòdica local de devers vuit capçaleres; si ha sabut crear indústries de gran qualitat manufacturera, malgrat no disposar de matèries primeres, ni una!; i si Menorca, tot just habitada per 70.000 ànimes, té diverses masses corals, dos o tres festivals de música d'estiu, etcètera, etcètera; o si és capaç de convocar 2.418 actes culturals en un sol any, o de treure a llum devers 122 llibres nous, suposa, per mi, una demostració de la força de la insularitat. La insularitat és dual, a cops negativa i a cops positiva.
No hauríem de ser tant despectius amb la insularitat. Ni tampoc tan repetitius del que sentim a dir ací i allà. I, açò no obstant, sé ben bé que la insularitat ens provoca gavadals de danys, un grapat considerable de desavantatges. Fins i tot el ridícul jurídic de tenir un REB que és un RIP. La insularitat ens condemna a una vida caríssima -de simple menjar i beure per no defallir com a nàufrags de novel·la. Ens priva de moltes possibilitats socials, educatives, sanitàries o culturals que són normals en indrets més grans. Viatjar, en efecte, ens costa un ull de la cara. I editar, per no sortir-nos del solc d'avui, també és car. A vegades, abusiu. Però, alhora, la insularitat ens proporciona aquests prodigiosos fenòmens, com ara haver assolit una taxa editorial per habitant i any un bon punt increïble.
¿Ho explica la insularitat per si sola? És clar que no. Ni de noves. Si fos així de simple -i de ximple-, hauria d'haver estat una constant de la història. El cas, però, és ben bé un altre si miram els molts de segles eixuts que hem passat en el camp editorial. La veritable expansió editora s'ha produït a partir de la segona meitat del segle XX. No tinc ara dades elaborades, emperò supòs que en els darrers cinquanta anys Menorca ha llançat tres, quatre, cinc vegades més llibres que en els anteriors tres segles. Parl, és clar, d'una forma laxa, sense cap suport estadístic. No crec, però, incorre en cap hipèrbole gratuïta.
¿Quin altre factor, idò, ajuda a entendre el fenomen? N'hi ha de diversos. Ara: que un d'ells -potser el clau- sigui la universalització de l'ensenyament mitjà i superior, no en tenc pas dubtes. Si la gent escriu, poetitza o investiga amb una densitat tan fabulosa, es deu al bon nivell mitjà de la cultura i la formació intel·lectual que caracteritza Menorca d'ençà el darrer terç del XX. A la vora d'açò, pens que encara hi ha una altra causa. Si publicam tant és gràcies a l'existència d'un organisme capital en la nostra societat d'avui. Em referesc a l'Institut Menorquí d'Estudis, que, de fet, és l'únic editor important de l'illa, segurament el primer, el cabdal. A Menorca hi ha molts impressors, però a penes cap editor, si excloem, en l'àmbit privat, l'obra editorial estimable del senyor Lluís Casasnovas. A casa nostra, al capdavall, ens sobren impressors caríssims, i ens manquen editors de debò, compromesos culturalment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.