La normalitat segons Aznar

En temps de la dictadura del general Franco, diu José María Aznar, aspiràvem a la normalitat. Ho va dir en el decurs d'una entrevista per TVE, responent a la «invitació» de l'ens per dir la seva en una sèrie de matèries. Home, si recordam que José María Aznar fou un franquista una mica exasperat i un anticonstitucionalista documentat a les hemeroteques, aquesta aspiració a la normalitat cobra caràcter com a mínim equívoc. Què deu entendre per normalitat un franquista que, des del franquisme, aspira a la normalitat? Se m'ocorre que per ventura deu aspirar a un paisatge polític resultant: a) de la voluntat del cabdill de deixar-ho tot fermat i ben fermat; i b) del principi polític lampedusià que és menester que tot canviï perquè tot continuï igual. Aquesta voluntat i aquest principi, harmoniosament conjugats, poden arribar a constituir el contingut de l'etapa aznarista. Per exemple, no hi ha dubte que el general no hauria aprovat el que hauria entès com a desmembració de l'Estado, que ell entenia com un tot uniforme, si de cas molt lleument matisat per les peculiaritats regionals: aquestes peculiaritats servien per donar una mica de color a les exhibicions d'Educación y Descanso. José María Aznar, efectivament, és més a prop d'aquella concepció de l'Estat que no de l'Estat de les autonomies dissenyat per Adolfo Suárez/(Josep Melià). L'Estat de les autonomies cauria de ple en una anormalitat que Aznar tendria la missió de corregir, diluint-ne el contingut en la Unidad de Destino en lo Universal? D'altra banda, és coneguda l'escassa simpatia del general Franco per les llibertats. No li feien por els tòpics, per gastats que estiguessin, i no li pujaven els colors a la cara quan proclamava que la llibertat no era més que la disfressa del llibertinatge. De totes les llibertats, considerava que la d'expressió era la més vinculada amb les estratègies del comunisme -que la realitat ho desmentís amb milions de morts li era ben igual. En aquests darrers temps, Aznar deu haver considerat que la llibertat d'expressió havia desbordat els límits de la normalitat, i ara corre pel Ministeri de Defensa un avantprojecte de Llei Orgànica de Codi Penal Militar que podria haver reduït molt severament el dret dels espanyols a manifestar-se contra la guerra d'Iraq. Així les coses, per ventura l'aspiració a la normalitat d'un franquista en temps de Franco contemplava una extremada austeritat en l'exercici de les llibertats. O la seva dràstica reducció quan les llibertats, ai las, no eren més que ferotges manifestacions d'un llibertinatge amb disfressa constitucional. La recuperació de la normalitat segons Aznar comença a cobrar aires de croada. És fa difícil pensar que el cabdill vulgui abandonar sense haver culminat la seva obra missional. Hauríem d'estar preparats per lo pitjor.