L'actitud de Síria

Les escomeses dels Estats Units contra Síria han posat en una situació molt difícil el règim baasista de Damasc. Els seus dirigents veuen que l'amenaça nord-americana és real i obeeix a un ferm desig d'enderrocar-los. Però no han perdut la fredor de l'anàlisi. Saben que objectivament els Estats Units no són els seus enemics, almanco de moment. Comprenen que la motivació «real» de Bush per atacar l'Iraq és el control del petroli. I saben que ara és massa aviat perquè els EUA organitzin una guerra contra ells. És per això que s'afirmen disposats a prescindir de les armes de destrucció massiva a canvi que ho facin altres estats de la zona. És una clara advertència a Israel. Síria ha percebut que l'enorme pressió de Washington en contra seva respon a l'interès del Govern de Sharon per posar fi al règim baasista. I el lobby jueu nord-americà és prou fort per poder exercir aquesta pressió directa sobre la Casa Blanca. És allò que explica que els sirians hagin assenyalat Israel. Veuen la jugada. Saben que Washington no desarmarà mai el règim de Tel Aviv. El president que ho intenti perdrà el poder de manera implacable. I cerquen les contradiccions de Bush, que ja té satisfetes les multinacionals petrolieres d'origen texà, les quals tenen poc a veure amb els multimilionaris jueus de Nova York, dedicats a la banca i als diamants. Síria intenta explotar interessos diferents dins el poder econòmic americà. Si ho aconsegueix, se salvarà.