L'agraïment està per sobre de la distància i de la ideologia

Gràcies a l'equip mèdic que en cada moment m'assistí: quiròfans, UCI, planta, etc.

Per les atencions, a tot l'equip humà d'infermeres, infermers, auxiliars, zeladors, personal de neteja i la resta de personal, d'UCI, de planta, per cada paraula d'ànim, per compartir amb la meva família les emocions i la progressió que dia a dia anava fent dins la gravetat.

Gràcies per compartir, a més a més, els patiments.

Per tot i cada un dels dies que m'heu regalat.

Per encendre un llum que s'apagava a poc a poc.

Per oblidar l'ahir, per viure l'avui i per un demà ple d'esperança.

Per posar a cada moment, a més d'un fil d'esperança, una il·lusió. Mirant el futur, esborrar la tristesa d'uns moments difícils, el passat ja és passat, no en parlem més.

Als donants de sang, unes persones anònimes molt importants en uns moments tan delicats, persones sempre oblidades; gràcies el seu altruisme, la seva sang corre de bell nou per les meves venes.

Per creure en aquestes persones.

Per donar-me una altra oportunitat.

Per tornar-me la vida.

A tots els meus companys de feina, per preocupar-se, en cada moment, pel meu greu estat, per l'avaluació lenta del dia a dia, per les seves telefonades, per les seves paraules d'ànim, per les visites a l'hospital, etc.

I a tota la meva família i amics, per ajudar-me a treure el cap. Sempre foren al meu costat. Em consta que reberen moltes de vegades males notícies. Que quedi ben clar que la seva fortalesa va fer que continuàs cap endavant no mirant enrere.

Ponç Homar Simonet. Alaró.