Com més parla Aznar...

Aznar i els seus algun dia se'n duran una lliçó electoral, i m'atreviria a especular sobre una de les raons, i no la més insignificant: la manera que tenen de tractar de capitidisminuïts els espanyols, quan pretenen afuar-los contra els seus adversaris amb arguments veritablement barroers. Ens afartàrem de sentir Aznar i els seus acusant els pacifistes de no denunciar la dictadura de Saddam, de manera que cada vegada que algú qüestionava l'estratègia destructora de Bush -i ara s'ha vist que les previsions quedaven molt curtes-, s'havia de curar en salut fent un introito: reiteram per enèsima vegada Saddam Hussein -perquè no hi hagi malentesos. Però no servia de res: ells insistien que no havíem denunciat la dictadura de Hussein. Tornem-hi torna-hi. Després, quan les primeres víctimes colpejaren les consciències dels que en tenen, Aznar i els seus s'inventaren una altra bestiesa: i què passa amb les víctimes del terrorisme d'ETA? Escolti, senyor Aznar, que a tot l'Estat espanyol són comptades les persones que no condemnen ETA, i lamentar la mort d'innocents a Bagdad no implica en absolut aplaudir ETA. Ara, quan la mort d'innocents i la destrucció d'un país són el veritable argument de la nova era, se'ns demana que per què no es condemna el règim de Castro. Déu meu, senyor, si els socialistes i els comunistes espanyols fa trenta anys que no tenen amb don Fidel unes relacions tan fraternals com les que hi té don Manuel Fraga Iribarne. I, posats així, l'execució dels tres segrestadors, que és gravíssima, no es pot dissociar d'una realitat de més ample abast, la pervivència a Cuba de la pena de mort: aquesta és la qüestió vertaderament sagnant, contra la que els demòcrates de tot el món s'haurien d'aixecar. Però no sembla que aquest sigui el camí que més convengui als demòcrates del PP, ja que Bush, germà de llet humanística d'Aznar, n'és incontestablement partidari, de la pena de mort, i n'ha signades unes quantetes. Sí, que estigui tranquil, el senyor Aznar: els demòcrates estaven contra la dictadura de Saddam, estan contra ETA, contra el règim social-bananer de Castro i contra la pena de mort: a Cuba o a la Florida. Hi estam en contra i ho deim, amb la sensació que no serveix de res, perquè d'Aznar només podem esperar rèpliques al que no hem dit ni hem pensat mai. Sap què, senyor Aznar? Continuï així. Als que creim que vostè hauria de fer mutis pel fons -privilegi d'expresident-, ens encoratja comprovar que, com més parla, com més trampes ordeix, més mostra el llautó i de manera menys subtil, si és que mai no ha fet res amb un mínim de subtilesa.