Quan un artista és conegut més per les seves operetes politiqueres que per la qualitat del seu treball, o bé s'està produint una fatal subordinació de l'art a uns interessos partidistes o bé les deficiències de la seva obra són tan boterudes que intenta recobrir-les amb el pueril recurs d'aquissar a l'auditori. En els dos casos assistim a una corrupció cultural prou deplorable que, dintre de les nostres possibilitats, hauríem d'intentar aïllar per evitar la seva propagació tentacular.
Fa temps que el cinema espanyol està podrit. No, evidentment, tot el cinema, però sí, com fins i tot reconeixen els propis implicats, una part molt substanciosa del mateix. Per això, últimament, cada volta que té lloc un espectacle on els actors són el centre d'atenció, cal operar una tàctica de distraure l'atenció. S'ha de parlar de tot menys de les seves ruïnes i vergonyes. El cinema, en els Goya, o el teatre, en els Premis Max, foren, en realitat, actors secundaris, convidats de pedra d'ambdues cerimònies, quelcom deliberadament preparat pels seus protagonistes: més val figurar com a abanderat revolucionari antiimperialista que com a fracassat implicat en una obreta menor.
Juan Ramón Rallo. Benicarló.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.