Provocacions

a) Es mofen de nosaltres quan, al·ludint als milions de persones que ens hem manifestat al carrer contra la guerra que ells recolzen, diuen que respecten profundament els nostres sentiments. La provocació és grollera: en realitat, allò que fan és atribuir-se la virtut del respecte a les opinions alienes per dimonitzar la suposada apropiació d'aquests sentiments, amb finalitats electoralistes, de què en el mateix paquet acusen, sobretot, el PSOE. Uns estan al costat dels qui maten i acusen els altres d'electoralisme. La sinistra asimetria revela que ens atribueixen una escassa o nul·la capacitat de raciocini. Els ciutadans per la pau no perceben que el PP respecti profundament els seus sentiments -ja que només se'ls ha tengut en compte a l'hora d'enviar la policia a les manifestacions. I, d'altra banda, els nostres sentiments els traduirem lliurement en vots quan arribi l'hora de fer-ho: oposades a la guerra, hi ha totes les forces polítiques restants. Tenim bé on triar. (Quan un d'aquests sequaços s'excedeixi insuportablement en la confiança i us digui que els vostres sentiments els respecta «profundíssimament», no és prudent estampar-li una tomàtiga a la cara: se serviria de l'aparell de propaganda per comparar aquesta expansió silvestre amb els bombardeigs nocturns de Bagdad).

b) L'aparell propagandístic que han armat per empeltar la seva coartada a les nostres consciències no té antecedents en la història de la democràcia espanyola, tan anèmica, com veim. La combinació d'aquest aparell i de la majoria absoluta fa calfreds. Així i tot, els ciutadans per la pau no s'han deixat contaminar. L'afront consisteix a escenificar el reconeixement de la seva incapacitat per transmetre amb eficàcia el missatge mortífer. Ho fan amb una modèstia tan falsa que no hi ha manera d'amagar una mica el llautó. És tan descarat el fals reconeixement, que no ens queda més remei que mirar-los al llavis: si sabeu llegir-hi, veureu clarament com se'ns insulta: «Idiotes, no enteneu res». Però no caigueu en la raonable temptació de posar en relleu el seu cinisme: seríeu automàticament acusats de fer el joc a Saddam Hussein, protector de xarxes terroristes internacionals, algunes de les quals es dediquen a la venda de detergents per la península. N'hi ha moltes més, de provocacions en distints formats. Hi deu haver un equip que les elabora perquè en disposin els rostres parlants del partit. Home, si realment volguessin contaminar-nos, s'hi esmerçarien una miqueta més. Ara per ara, només les podem rebre així, com befes, escarnis, ludibris, mofes, etc.