Gent i més gent

TW
0

S'han vist, en un mes, les dues manifestacions més massives de la història de les Balears? Quanta gent va sortir al carrer en la primera convocatòria? Quants van ser, dissabte passat? Treure-li importància i donar les xifres «segons els organitzadors» i «segons Delegació del Govern», si les dades dels uns i dels altres són impossibles, és menysprear la mobilització mateixa, no fer justícia als participants. En contra de qui va jugar el temps en la manifestació del mes de febrer? En acabar, membres de l'organització asseguraven que 80 mil persones havien sortit al carrer. Al cap d'una setmana, la pluja n'havia diluït 30 mil: «50 mil persones és una xifra històrica». Dissabte passat, quan al principi ens demanàvem si la gentada es repetiria, portaveus de col·lectius convocants apuntaven que «50 mil és una exageració; érem devers 30 mil». Anam baixant. Perquè una convocatòria prèvia posa el llistó de la següent, però el ressò immediat de la manifestació té a veure directament amb la xifra que es consensuï. Els organitzadors asseguren que davant del consolat americà s'hi van concentrar dues mil persones -almanco això és el que va sortir als papers i a les ones-, quan, fent un càlcul més o manco objectiu -mesurant la densitat i el perímetre que omplia la gent-, la congregació no arribava als set-cents. Set-centes persones davant el consolat americà! És una xifra minsa? Per què inflar-la? A la sortida de l'edifici, Pep Juárez -de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social- manifestava el desig de no entrar en una «guerra de xifres», perquè probablement intuïa que el 15 de març ha mogut més gent que el 15 de febrer, però sense paraigües no ens podem fer passar bou per bèstia grossa. Que cadascú en tregui les pròpies conclusions. Ara sembla que 20 mil persones és una xifra bastant acostada a la realitat de dissabte passat. No està mal per una societat que no es mobilitza. Quantes, el febrer? No ve al cas; des del punt de vista de qui signa, si fa no fa les mateixes, potser un pèl menys; potser amb més mèrit, xopes, mig congelades...

I ara? Quan la diada de l'Obra Cultural Balear -amb tots els respectes, no hi ha cap tipus d'animadversió, és simplement un exemple- mig ompli la plaça Major, algú podrà dir que hi ha 10 mil persones? Hem d'assumir el «10 mil segons els organitzadors, 3 mil segons la Policia» com a model de circumstàncies? Ja fa algun temps que a Catalunya funciona l'anomenat col·lectiu «Contrastant», que es dedica a fer una anàlisi crítica dels mitjans de comunicació. Ho podeu comprovar a www.contrastant.net. Però el que els ha fet famosos -i polèmics- ha estat l'entrada en joc en el panorama de les concentracions. Han rellegit manifestacions històriques, calculant-ne els assistents mitjançant mètodes «objectius». I donen xifres «objectives» de les concentracions que pensen que poden mesurar. Les cometes són perquè sempre hem d'admetre un marge d'error, en aquests tipus de càlculs. Però almanco se'ls intueix una honestedat que no té el càlcul «a ull» que solem fer per fer via. Potser per aquestes contrades n'hauríem de muntar un, de «contrastant». Però potser a més de dos no els interessaria gens ni mica.