Quadern de viatge

Diumenge, 9. Guerra preventiva. Assassinats selectius. Justícia infinita. Pau duradora. Guerra santa. Llei del talió. Aquest és el nou llenguatge d'un feixisme emergent, però prou consolidat, que troba aixopluc o camuflatge sota estructures d'aparença democràtica. Democràcies que han desposseït de contingut els seus enunciats, traint la seva essència, deixant de banda, o donant l'esquena als ciutadans, car la seva opinió, ni que sigui majoritària, clara i manifesta, no pot obstruir els plans, ni les decisions dels governs, ni dels governants, infal·libles per investidura, coneixedors del seu destí diví de salvadors de la humanitat. Sigui quin sigui el preu, tant se val. Que els déus ens n'alliberin! Societats sotmeses pels interessos dels estats i, alhora, estats sotmesos pels interessos de llurs estructures financeres. Manipulació de la informació, silenciant-la, comprant-la, amagant-la, creant-la, doblegant-la, dosificant, perversament, veritat i mentida en proporcions indestriables en un context ignorant a força d'abocar-hi quantitats ingents de notícies, insensible al dolor, indiferent a la mort. Una mort a la qual les imatges, constants i quotidianes, han tret el dramatisme i la seva càrrega de brutalitat convertint-les en ficció. Tanmateix, la imatge d'un mort no és un mort. La tortura, la més salvatge de totes les formes de violència i de crueltat, ara sota eufemismes com «hàbil interrogatori» o «pressió necessària», es justifica per tal d'aconseguir informació que eviti mals majors. Però la barbàrie legal no deixa de ser incivilitat. Tancar els ulls davant la barbàrie significa que ningú no els obrirà, que tothom els mantindrà clucs quan siguem nosaltres les víctimes de la mateixa salvatgia que pretenem ignorar, fent-nos còmplices amb el silenci i la por.

Dilluns, 10. Molt sovint he sentit dir a les dones que les dones tenen, per gènere o constitució, una sensibilitat especial envers els problemes que afecten la societat i que si, arribat el cas, governassin, assuaujarien les decisions que suposen injustícia, desigualtat o patiment. I potser és cert, només que algunes dones, les seves accions i actituds, el seu llenguatge esmolat com el tall d'una navalla, ho desmenteixen. Almanco en el passat i en el present, i ara mateix no puc endevinar el futur. Suposant que l'actual ministre d'afers exteriors de l'estat espanyol sigui una dona, la seva insensibilitat i duresa iguala o, fins i tot, ultrapassa la de molts homes insensibles i durs. Quant a la seva incapacitat, tampoc no s'allunya gaire de la que pateixen alguns homes incapaços. Al capdavall, les diferències no són tant de sexe com de caràcter, capacitat, ambició i escrúpols. I el poder a tots iguala, dones i homes, en la mediocritat i els interessos.