18/03/03 0:00
TW
0

Ja no és cap secret per a ningú la constatació que la nostra societat camina vers un món virtual. Només cal fer un cop d'ull als programes televisius de més audiència per comprovar que s'està creant una realitat paral·lela. A més, si volem ser ciutadans moderns ens hem de reciclar: cursos d'internet i noves tecnologies, projectes Xarxipèlag, videoconferències, etc. Així, se'ns obre tot un nou paisatge amb perspectives que abans eren impensables. Els centres educatius també s'han impregnat d'aquesta nova religió. És el cas de l'IES Son Servera, on es planteja la possibilitat d'instal·lar càmeres de vigilància per controlar i evitar els possibles conflictes, que vénen de l'exterior. Tot i que el cost econòmic d'aquesta tecnologia és elevat, cal apuntar una sèrie de beneficis que poden repercutir positivament en el conjunt de la comunitat educativa. Es tracta d'optimitzar els recursos. Les videocàmeres, a més d'un element persuasiu, poden suposar una font d'ingressos addicionals.

Caldria que es creàs un comitè ètic que s'encarregàs de veure les cintes gravades per tal d'escatir quines conductes davant la càmera són susceptibles de ser considerades com a negatives per a la comunitat educativa. Un cop seleccionat el material més interessant, el centre el podria aprofitar no sols per iniciar processos sancionadors, sinó també per a usos més imaginatius, com podria ser enviar-ne còpies a programes televisius que els exhibeixen per fer broma (Vídeos de primera, La cámara oculta, Inocente inocente...), i els beneficis obtinguts es podrien reinvertir en el centre amb la compra de noves càmeres de seguretat.

Una altra opció seria que aquestes videocàmeres estiguessin connectades a la xarxa i funcionassin com autèntiques webcams en rigorós directe. Segurament això serviria per promocionar el centre a nivell internacional, seria un bon element d'interrelació personal i sobretot donaria a conèixer la llengua catalana pels racons més allunyats del món (molt dins la línia del Pla de xoc del nostre president).

Finalment, una tercera possibilitat que apareix és la d'aprofitar aquests recursos per crear un concurs dins el centre, una mena de Gran Hermano local, que serviria per saber quins són els alumnes considerats més simpàtics, cridaners, fatxendes, etc., però en el qual també podria participar el professorat.

Llorenç Galmés. Petra.