TW
0

Palma visqué una altra massiva manifestació contra la guerra. És la segona gran concentració de masses per un mateix fet, que ve a sumar-se a altres actes que s'han celebrat dies enrere, com l'aturada de quinze minuts de divendres passat. Mai, que tenguin record les actuals generacions, no s'havia viscut a Mallorca un grau d'indignació popular tan enorme com l'actual. I el mateix es pot dir del conjunt de l'Estat espanyol i d'arreu del món. N'hi haurà que diran que les manifestacions d'ahir arreplegaren menys persones que les de fa 28 dies, i que això indica que el grau de malestar decreix. S'equivoca qui pensi així. Els ciutadans que van a les concentracions perden un ben guanyat dissabte horabaixa de descans, i tal voluntat d'anar a les concentracions demostra el contrari: s'han de sumar els manifestants de les dues convocatòies per tenir l'abast real del grau de conscienciació ciutadana.

Davant això, el PP d'Aznar ha de fer una seriosa reflexió. A on el condueix l'obsessió seguidista del seu líder envers la política exterior de George Bush? D'aquí poc més de dos mesos hi haurà eleccions autonòmiques i municipals. Han calibrat el vot de càstig que pot reportar aquesta actitud tan tancada, davant una guerra que sembla imminent i inevitable? Però una cosa ja s'ha aconseguit: és molt improbable que els EUA intentin un espectacle semblant en molt de temps. Tant de bo la d'Iraq sigui la darrera guerra.