Una novel·la de polítics

L'acció de la novel·la -que gairebé no és altra cosa que acció i denúncia- transcorre a la ciutat de València i als seus encontorns però igualment podria transcórrer a la de Cavorques. Perquè Societat limitada és eminentment una novel·la política, de política partidista o, més exactament, de la política que fan tots els partits per tal d'obtenir els fons necessaris per a les seves costoses campanyes electorals. I resulta evident que els seus procediments i martingales són bàsicament idèntics o els mateixos en les tres comunitats autònomes que conformen el nostre esmentat petit patit país, per altra banda practicats igualment -no us penséssiu altra cosa- a la resta de Sefarad. Per això, l'escenari de la seva intriga podria canviar-se d'una ciutat a l'altra sense necessitat de modificar res en absolut respecte a unes pràctiques recaptadores esdevingudes tan i tan generals.

De fet, la novel·lització que es fa d'un suposat partit frontissa en l'escenari valencià es podria haver fet amb major motiu -i amb més adequació a la realitat present- en l'escenari cavorquí. Això fa que el lector d'aquí en pugui fer una lectura en segon grau, lectura que, certament, no perjudica gens la diversió que un experimenta.

Pequè, sens dubte, la novel·la de Ferran Torrent és un llibre extraordinàriament divertit, entre altres motius perquè no es dedica gaire a les anàlisis psicològiques dels protagonistes -per altra banda, prou nombrosos i sense que l'atenció se centri en tres o quatre com sol esser més bé usual- ni tampoc al conreu de cap stil literari, més o menys engolat i recargolat, manera d'escriure també prou nornal entre aquells autors pels quals l'estil és més important que l'argument. No, en aquesta novel·la no es fa literatura. El discurs és eminentment funcional, fins al punt que el seu recurs més reiterat són els diàlegs, pràcticament constants. En certa manera -i ningú no ho interpreti com un judici negatiu- Societat limitada quasi sembla més un guió que una novel·la. Emperò aquest caràcter -tal vegada cal insistir-hi- no perjudica gens ni mica la lectura, més aviat al contrari.

Tots aquests fets contribueixen decididament a què aquesta novel·la, molt ben construïda, gairebé perfectament creïble en tot moment, sigui de lectura fàcil, fàcil i engrescadora, co ja he apuntat més amunt. Sovint -per no dir sempre- el lector s'imagina un somrirue sarcàstic en la faç de l'autor. El mateix títol, Societat limitada, ja resulta un sarcasme feridor.

Cal recordar, tanmateix, que tenim els polítics que ens mereixem, tant a València com a Cavorques, com a Sebastopol. Els polítics no surten mai del no-res. Els polítics que queden retratas a Societat limitada, estan incardinats i s'expliquen perfectament en funció d'una societat en la qual tot està interrelacionat, en què si l'activitat política necessita de l'activitat econòmica, aquesta també -per descomptat- necessita de l'activitat política. La institucionalització -per dir-ho així- dels favors mutus entre els grups empresarials i els partits polítics és, possiblement, una de les limitacions més evidents del nostre fair play democràtic. Recoman vivament l'entretinguda lectura d'aquesta Societat democràtica, de Ferran Torrent. Hi veuran eficaçment reflectida la praxi econòmica, de captació de recursos, de la nostra classe política; praxi de la qual tots en som responsables, encara que sols sigui per no denunciar-la una i altra vegada.