La màxima expressió de la sobirania popular és l'exercici del
vot a les urnes. La màxima, però no l'única. El fet que el Partit
Popular tengui ara la majoria no ens allunya d'un fet constatat: el
poble no se sent representat per aquest partit i ho ha demostrat al
carrer en reiterades ocasions i ha triat la fórmula de les
manifestacions.
Les línies magistrals dels populars a l'hora de dirigir la
política social i d'ocupació tengueren un suspens a l'examen del
poble en forma de vaga general. Una vaga que amb el temps ha quedat
clar que els ha obligat a fer anques enrere en la política
ultraconservadora. Llavors vingué el Prestige i la masclada
d'Àlvarez Cascos, volent allunyar cap al sud la merda que no volien
a ca seva, en lloc d'actuar en funció d'unes opinions sàvies que
s'han consultat massa tard. De bell nou, d'aquesta tragèdia
ecològica, social i econòmica se'n va negar l'existència. Entre
aquesta negociació encapçalada per Rajoy i les absències i els
mutis de Matas; l'executiu, comandat per un senyor que no va fer
acte de presència fins que allò era un desgavell. I ara el pastís
del trasllat a la pràctica política de la genuflexió submissa de
Piqué a Bush en aquelles imatges per a la Història, amb la
impagable «cirera» d'una intervenció d'Ana Palacios més dura que la
dels propis representants britànics i nord-americà; acaba de
mostrar el llautó del PP, en el tema d'Iraq.
A mi personalment, res de tot això em sorprèn, però no puc
deixar de pensar que una part de l'electorat popular es deu
preguntar allò de «què he fet...?». En qualsevol cas el que ha
estat fi aquest cap de setmana ha estat Rajoy quan ha recordat que
el PSOE ens va entrar a l'OTAN després d'haver encapçalat tota
quanta manifestació es convocava en contra, i ara la tornen a
encapçalar després d'haver anat a la Guerra del Golf fa deu anys. I
és que el més lamentable de tot això és que si els que manen ara
van com van, els que fan cua per manar són una formació política en
la qual els pesos pesats són encara els que diuen el volant de
l'aplanadora socialista... El meu vot no anirà a cap d'aquestes
dues formacions. La solució als nostres problemes no ve de
Madrid...
Això d'en Rajoy ho vaig llegir diumenge a La Razón i el diari,
és a dir, Ansón, també està d'acord que no hi ha d'haver guerra. De
fet Ansón, ve a dir que la conclusió de tot això que ha passat, és
que el que realment té la raó és el papa.
Miquel Fullana Amengual. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.