28/02/03 0:00
TW
0

Aquesta situació provocada pel tancament d'un diari amb tota la brutal mostra de complicitat entre el poder judicial i un Executiu que està mostrant el llautó cada vegada de manera més alarmant no provoca, en aquestes latituds ensinistrades en l'acceptació de la derrota, gairebé gens d'aldarull. On són tots els que surten a defensar els saharians, palestins, iraquians, maputxes...? On són els professors que encara s'inflamen amb els records de la seva militància antifranquista tot ensenyorits per les seves prominents carreres acadèmiques...? Què en diuen els Jordà, els Llops, aquesta catèrbola de plumífers cosmopolites que s'autodenominen liberals...? Tota aquesta púrria que està a una passa de les teories radiofòniques de l'obscura i mediocre reencarnació del General Mola anomenada Jiménez-Losantos... del penós i ressentit titella mediàtic de Sabater, organitzadors de manifestacions on hi ha més escortes que manifestans. Del patètic Jurasti, que ha demostrat la seva versatilitat movent-se en els extrems d'una altra banda. I Amnistía Internacional?

Gora Euskal Herria askatuta

De Mallorca estant, la vertebració d'un país sembla de cada vegada més irrealitzable. Sobretot envoltats de la pamfletària propaganda espanyolista -i força policíaca repressora- que en nom de la llibertat i l'Estat de Dret -què en saben, de dret i llibertat, els fills i néts dels franquistes?- està assolant pobles indígenes d'Europa com el basc. Nosaltres ja, sembla, podem començar a assumir plenament el paper, de, com a molt, ballarines hawaianes que reben els poderosos colonitzadors amb collaret d'orquídies.

Els nacionalistes mallorquins hem de declarar-nos obertament amics dels bascs, ells encara poden -fins quan?- fer sentir la seva veu. I que consti que no tots ho fan amb les armes.


Jaume Ferrandis Lobato. Can Picafort